Els fiscals durant el Govern d'Aznar i Rajoy feien el que els deia el Govern, de fet així ho creia Pedro Sánchez, que ho va deixar ben clar. Però a poc a poc hem vist que no, que els fiscals no són una institució jeràrquica que depèn de la fiscal general de l'estat, els fiscals depenen de l'extrema dreta, mani qui mani al Govern. Els presos polítics catalans ja porten més de tres anys a la presó, una autèntica salvatjada. És un cas clar per adonar-se que els governs tenen moltes limitacions. De fet, fa molts anys ho denunciava Francesc Layret al Congreso de los Diputados. Ho deia en relació amb el pistolerisme que a la fi li va manllevar la vida. Layret deia que hi ha «un Poder que gobierna tras la cortina (...) la existencia de ese poder anónimo y oculto que tiene más fuerza y gobierna más que el Parlamento, que los Ministros e incluso que la Corona.» Ell era prudent, sabem ara que el rei Alfons XIII era amic de Matías Muntadas Rovira, l'home que va pagar 40.000 pessetes perquè assassinessin Francesc Layret. De fet, el va fer Conde de Santa Maria de Sans.

Tornem a l'actualitat. Després d'una instrucció feta com si s'haguessin pres LSD i d'una sentència plena de prejudicis d'ideologia d'extrema dreta i falta de criteri tècnic ara venen les fiscals i els jutges rematen la venjança. Forcadell i Bassas tornen a la presó. Com més dura l'estada a la presó, més difícil serà per a l'esquerra trobar una solució al problema espanyol. S'estan eixamplant les ferides i això esbomba tots els ponts de diàleg possible, cada dia que Carme Forcadell passa a la presó -i amb ella tots els altres- més difícil és que tinguem un Govern d'esquerres a Catalunya. Potser seria hora que algú, més enllà del proper Govern, comencés a crear les condicions per fer-ho possible.

El ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, està mantenint a llocs clau al ministeri tota la gent de les clavegueres de l'Estat. Quan guanyi l'extrema dreta a Espanya, legalment o no, no caldrà que canviïn res ni al ministeri, ni a la policia, ni a la Guàrdia Civil, ni a la Fiscalia, ni al TS, ni al TC, ni al CGPJ.

Jo creia ingènuament que les eleccions es feien perquè els que guanyen prenguin decisions diferents. Sembla que no, que, guanyi qui guanyi les eleccions, el ministre de l'Interior és d'extrema dreta i manté totes les rampoines del franquisme als llocs clau. L'esquerra espanyola patirà un gran problema si no espavila aviat i comença a desmuntar el Deep State. Es trobaran que no anaven pels republicans catalans, sinó contra ells. Crec que la sortida de Pablo Iglesias podria interpretar-se en aquesta clau. A quin país del món es deixaria que s'espiés amb càmeres la casa del vicepresident del Govern i quan es descobrís no caigués el ministre de l'Interior? A quin país del món es premiaria els policies que van crear l'Informe Pisa? Al final ens hem de preguntar qui va nomenar a Grande-Marlaska? A qui protegeix Grande-Marlaska? És bastant evident.