En l'acord assolit en la comissió tripartida del diàleg social sobre la regulació de la relació laboral dels repartidors de les empreses de l'economia de plataformes, pendent encara de convertir-se en norma mitjançant la seva publicació al BOE, s'ha modificat l'art. 64 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, relatiu als drets d'informació, consulta i competències de la representació del personal a l'empresa. La redacció d'aquest precepte queda modificada amb la incorporació d'un nou paràgraf, d) a l'apartat 4, reconeixent el dret d'aquesta representació a ser informat «dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algoritmes o sistemes d'intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l'accés i manteniment de l'ocupació, inclosa l'elaboració de perfils».

La «negociació de l'algoritme», que no és res de nou si substituïm «algoritme» per «organització del treball» ha de formar part sens dubte de les relacions col·lectives de treball, amb el seu indubtable impacte sobre la vida laboral de cada persona treballadora, i si per a mostra val un botó es pot reparar en la importància que adquireix respecte del temps de treball i de la seva organització. Així ho entén amb innegable claredat el secretari general de la més poderosa organització sindical italiana, la Confederació General de Treball (CGIL), que en un recent article afirmava que «cal intervenir abans, perquè la tecnologia no és neutral i l'algoritme és fill d'una programació totalment humana, que estableix els seus fins i maneres de funcionament. Si el paradigma tecnològic digital produeix un treball més diferenciat i les necessitats i condicions de treball es fan més personalitzades, sense una negociació anticipada i inclusiva es corre el risc que els drets, proteccions i garanties fonamentals no siguin reconeguts a tots els treballadors».

Doncs bé, el dimarts 30 de març es publicava en el Butlletí Oficial de l'Estat la Resolució de 17 de març de la Direcció General de Treball per la qual es registra i publica el XXIV Conveni Col·lectiu de sector de la banca, amb vigència quinquennal de l'1 de gener de 2019 a 31 de desembre de 2023, entrant en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE, després de 48 reunions durant dos anys de la comissió negociadora.

El capítol XV, novetat total pel que fa al conveni anterior, porta per títol «transformació digital i drets digitals». En l'art. 79 s'efectua una declaració general sobre la importància de la negociació col·lectiva en els processos de transformació digital i del dret a la informació de la representació de personal, sempre amb una redacció que demostra com s'han anat apropant les posicions negocials fins a arribar a un acord, recollint que en els processos de transformació digital les empreses han d'informar la representació legal dels treballadors «sobre els canvis tecnològics que es produiran en les mateixes, quan aquests siguin rellevants i puguin tenir conseqüències significatives sobre l'ocupació i / o canvis substancials en les condicions laborals».

És l'art. 80 el que concreta la regulació dels «drets digitals», on s'inclou el dret a la desconnexió digital, el dret a la intimitat i a l'ús de dispositius digitals en l'àmbit laboral, el dret a la intimitat enfront de l'ús de dispositius de videovigilància i enregistrament de sons i geolocalització en l'àmbit laboral, el dret a l'educació digital i el dret davant la intel·ligència artificial.

La redacció del text en el qual es recull l'últim dret esmentat mostra també com s'ha «filat molt prim» durant la negociació fins a aconseguir un text consensuat, tot i que allò que m'interessa destacar és el reconeixement del dret a la informació de la representació amb el personal, en línia semblant amb l'acord assolit en la comissió tripartida del diàleg social.

Així, en primer lloc, es formula una valoració positiva del canvi digital sempre que al mateix temps es protegeixin els drets de les persones treballadores, i en línia amb la normativa europea s'estipula que aquestes «tenen dret a no ser objecte de decisions basades únicament i exclusivament en variables automatitzades, excepte en aquells supòsits previstos per la llei, així com el dret a la no discriminació en relació amb les decisions i processos, quan tots dos estiguin basats únicament en algoritmes, podent sol·licitar, en aquests supòsits, el concurs i intervenció de les persones designades a aquest efecte per l'empresa, en cas de discrepància».

No és el primer conveni que regula de quina manera la intel·ligència artificial pot intervenir en les relacions de treball, i quina pot ser la intervenció de la part treballadora, ja que en el III Conveni col·lectiu de Ports de l'Estat i Autoritats Portuàries, es manté la vigència de l'annex al II conveni, en el qual es regulen els procediments del sistema de gestió per competències, i es podrà llegir que al «Supòsit de Necessitat Específica Organitzativa... Recursos Humans selecciona els empleats, en nombre igual al requerit, mitjançant l'aplicació de l'algoritme de distàncies pel que fa al perfil necessari», estant a disposició dels membres de la Comissió Local «els perfils professionals de tots els treballadors i les eines de mesura dels algoritmes a distància».

Finalment, cal dir que el «dret als drets digitals» en el treball no és només, ni molts menys, una reivindicació sindical davant l'impacte de la tecnologia en general, i de la gestió algorísmica de l'organització de la feina en particular, en la vida laboral. I dic que no ho és perquè ja està recollit en la primera proposta de Carta de Drets Digitals que la Vicepresidència segona del Govern, Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital va sotmetre a consulta pública fins al 20 de gener d'aquest any i que ha rebut nombroses aportacions, tal com es pot consultar a la seva pàgina web.

En efecte, la Carta dedica un bloc específic als drets «de l'entorn laboral i empresarial», que van en una línia semblant a la regulació continguda en els arts. 87 al 91 de la Llei orgànica 3/2018 de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, si bé, i això és el que desitjo destacar, s'amplia el ventall del dret quan es produeixi un procés de transformació digital, i fins i tot va més lluny que el text de l'acord social, ja que a més de reconèixer el dret de totes les persones treballadores a una formació adequada, reconeix no només el dret de la representació del personal a ser informat «sobre els canvis tecnològics que es produiran a l'empresa», sinó també «a participar en la presa de decisions sobre la transformació digital i les conseqüències laborals que la mateixa pugui implicar».