Dues inauguracions pictòriques protagonitzades per dones, varen coincidir la mateixa setmana a Girona. En el marc de la celebració del Dia de la Dona, el Museu d'Història va inaugurar la mostra «Plurals en femení, sororitats». Aquesta mostra, en clau de gènere, que estarà oberta al públic fins al proper 9 de maig, exhibeix tot un seguit d'obres que pertanyen al fons del museu comprenent diversos moviments artístics del segle XX.

Aquesta exposició ha estat dirigida per Fanny Estela Peña, una tècnica cultural per mi totalment desconeguda.

Per un publicista educat en la filosofia de la praxi dels cada dia més oblidats Lukaks, Hauser i, no tant, John Berger, ens indignen aquests imparcials relats postmoderns amb la seva manca de rigor històric, crític, cronològic.

Trobem a faltar-hi noms com ara Mela Muter, la famosa pintora jueva-polonesa-parisenca que va ser a Girona l'any 1914, on conegué l'artista sarrianenc Pere Farró. Mela Muter va pintar diverses teles de temàtica gironina, algunes de les quals estan al Museu d'Art. La influència de Mela en els pintors gironins contemporanis és clau i els va fer entrar en la modernitat europea.

Un altre oblit escandalós en aquesta exposició és la manca d'obra de la polifacètica Emília Xargay, una de les artistes gironines més destacades de tot el segle XX. Altres noms que trobem a faltar són els de Montserrat Llonch, Joaquima Casas, Montse Costa, Dolors Bosch, Ester Baulida, Montserrat Lacomba o Mercè Ferrer i Valls.

I anem a la segona magnífica exposició, és la que es va inaugurar a la Fundació Valvi, que mostra pintures i dibuixos de l'artista de Sils Glòria Cortina, comissariada per la dinàmica Maguí Noguer.

Fa 20 anys, en un article que vàrem publicar tot parlant del pintor i publicista de Llagostera Enric Marquès, ja advertíem de la nova fornada de pintores gironines que anava pujant, entre les quals destacàvem Mercè Huerta, Pilar Barbero, Anna Estadella o la mateixa Glòria Cortina. En aquell escrit ja lloàvem la qualitat d'unes artistes que tenien talent i que tenien les mateixes dificultats i oportunitats de donar a conèixer la seva obra que els seus contemporanis masculins.

En la precipitada exposició del Museu d'Història, hi ha artistes com ara Roser Oliveras, Maria A. Feliu, Lídia Masllorens, Montserrat Fargas, Mercè Llorens o Begoña Egurbide, i obres escultòriques de caràcter femení de Fidel Aguilar, Domènec Fita o Paco Torres Monsó i pintures d'Enric Marquès i de Rafel Bartolozzi, entre d'altres. Hi trobem a faltar també alguna obra d'Assumpció Mateu.

I per compensar tantes absències i amagar la precipitació amb la qual els responsables del Museu d'Història han organitzat la seva exposició, ens centrarem en la instal·lació Glòria Cortina «A l'ombra del Codonyer» que ofereix a la Fundació Valvi, una obra de maduresa, absolutament recomanable.

És evident que degut a la nostra llarga amistat amb Josep M. Clavaguera, un dels més grans, exquisits i apassionats lectors de la literatura universal, hem conegut a fons l'entourage de la pintora Glòria Cortina, que ha trobat en el seu company un fidel aliat que l'ha animat, en tot moment, a aprofundir en la seva vocació pictòrica, ja des de ben jove, quan dibuixava i pintava la seva casa de pagès i els entorns de Vallcanera.

La parella va cultivar les seves afeccions culturals i l'estímul dels llibres, els viatges i les visites als principals museus europeus, va influir en l'obra artística de la Glòria Cortina. El seu pas per l'acadèmia de Domènec Fita i el taller de Mercè Huerta també va ser molt important per completar la seva formació. Modestament, hem de dir que el contacte amb en Josep Maria i les sovintejades visites a casa de l'artista sempre acabaven amb la visita dels seus darrers treballs.

La Glòria sempre ha estat obsessionada pel dibuix, el croquis de les figures i paisatges del natural, i en pintura és una admiradora confessa del realisme líric del pintor de Tomelloso Antonio López García. Fa una síntesi íntima personal en el tractament de textures avantguardistes, teles, fustes, cartrons superelaborats, construïts en unes cal·ligrafies més esotèriques, orientals i imaginatives i sensibles a la recerca més proustiana del temps passat a la infantesa, transcorreguda a la mai oblidada Vallcanera.

Els paisatges que elabora Glòria Cortina cada cop han anat sent més perfectes, com els dels pintors flamencs més conceptuals.

Volem felicitar des d'aquí la fundació i concretament la feina de la comissària-amiga que ha preparat la mostra, per l'acurada presentació de cada època, des dels petits dibuixos de fulles emmarcats a les grans pintures acríliques passant per uns extraordinaris braus ferits i els subtils muntatges d'uns grans blocs de papers-cartolines blanques, que són un homenatge als milers de llibres de la biblioteca santuari del seu estimat Josep Maria. Perduts en la flegma britànica de la urbanització Girona dos, la Glòria i en Josep Maria transiten rodejats per immensos arbres i prats verds on surten cada dia a passejar el gos, tot xerrant amb els veïns i amics, respirant aires no contaminats i gaudint dels vols i les cantarelles dels ocells que anuncien l'arribada de la primavera.