Aun roure de branques despullades li ha brotat en pocs dies una munió de fulles d'un verd intens. El seu tronc arriba a dos metres d'altura, es divideix en tres braços, sorteja la palissada d'heura i els nombrosos branquillons s'enlairen cap al cel.

Situat en el flanc nord-est del petit jardí, a prop de la tanca corredissa, s'emmiralla en la façana blanca de la casa i li pica l'ullet quan els raig de sol s'escolen entre el fullatge.

Fa uns trenta anys que un plançó nyicris d'uns vint centímetres embolcallat amb terra adobada es va plantar en un clot encerclat de rajoles, entre un cedre de l'Atles i un avet comú. Anys més tard l'avet va emmalaltir, va morir i va ser arrancat de soca-rel.

El cedre va ser talat quan va atènyer una dimensió que amenaçava la tanca de protecció. Per més inri, tapava la llum al roure que, a la recerca de la calor del sol, torçava el tronc per escapolir-se de l'emprenyador contrincant.

Durant la primavera i l'estiu se sent el suau murmuri de les fulles mogudes pel vent de marinada que sacseja els branquillons. A la tardor el fullam es marceix enganxat als brancons en una simfonia de colors grocs i marrons fins que cauen en el transcurs dels mesos d'hivern per compondre una catifa a l'entorn de l'arbre.

Aquest roure del jardí es mereix un laudatori agraïment, si més no per l'encant que suscita la contemplació dels cimalls arrodonits de la seva capçada d'una verdor imponent.

No obstant això, aquest embadaliment s'allunya del simbolisme patriòtic que representa pels bascos el roure de Gernika, ni és més poderós que el pi de Formentor cantat pel poeta. Tampoc s'assembla al pi centenari de l'esplanada de Santa Cristina de Lloret de Mar, que alguns salvadors de les essències del poble bategen com a «arbre sagrat».

Ara bé, sense escriure paraules altisonants, deixeu que expressi un sentiment d'admiració per un roure casolà que transmet sensació de calma, repòs i tranquil·litat.

Per què no imaginar que és un amulet de la sort que ens ajudarà a sortir de la pandèmia sans i estalvis? Volem oblidar el malson dels mesos de confinament estricte i de les prohibicions que, com una muntanya russa, pugen i baixen al compàs dels contagis.

Pel que fa a la situació política, caldrà suportar les collonades d'uns polítics emmerdats en enfrontaments, ressentiments, desqualificacions, desvergonyiments i rebequeries fins al dia que els bons idiotes deixin de votar els ineptes i oportunistes. Que s'afartin d'una vegada per totes de ballar al so dels timbals tocats per uns quants governants forassenyats.

Per això, buscarem refugi a l'ombra del roure, encararem la sort adversa, resistirem l'embat destructor del temps i mantindrem la fermesa de les conviccions.