encara no és el moment de relaxar-se En Josep Cuní ha estat dedicant molt d'espai en el seu programa de la SER a la covid-19 i com s'afronta la comunicació per part dels responsables polítics, els professionals i els mateixos periodistes. Hi ha aquest exercici de no corporativisme de posar de relleu que alguns periodistes han alarmat més que informar amb la covid-19. Aquesta setmana s'ha pogut llegir una molt bona crònica en la qual s'apuntava la gran dada que no es pot precisar però que és molt rellevant. Quina part de la població ha passat la covid-19, entre els declarats i els no declarats, i per tant ja es poden considerar persones immunitzades? Amb gran prudència i citant fons del Ministeri de Sanitat s'ha apuntat que un 20% de la població pot ser que hagi passat la covid-19. Alguns amb resultats fatals, d'altres amb seqüeles i d'altres de forma lleu. Aquesta dada és important i delicada a la vegada perquè no se sap amb certesa. Però ajuda a afirmar que és possible la immunitat de grup per aquest estiu. El ritme de vacunació és bo i es van complint els terminis fixats pel Govern. El primer objectiu parcial està fixat pel 5 de maig. Encara no és moment de relaxar-se.

el laberint postsoviètic

Alexéi Navalni ha fet el que pocs s'han atrevit a fer. Després de patir un enverinament i tenir l'oportunitat de romandre a Alemanya, va preferir tornar a Rússia sabent que el seu empresonament era quasi segur. Per una sentència antiga de frau.

Navalni ha portat la situació fins a l'extrem amb la vaga de fam. Les autoritats russes intentaran alimentar-lo artificialment per evitar la mort. Però no sempre es pot mantenir una vida amb alimentació contra la seva voluntat.

I és que l'escalada és molt més global i té la mirada posada en la forta presència de tropes russes en la frontera amb Ucraïna.

L'arribada de la nova administració Biden, molt enemistosa amb Rússia des del minut 0, ha tornat a convertir la dividida Ucraïna en el camp de proves de les tensions entre les parts.

Tres són les potencies polítiques del món actual: Estats Units, la Xina i Rússia. Biden no mostra la mateixa bel·ligerància amb la violació dels drets humans a la Xina. I la Unió Europea, que hauria de tenir criteri propi continua fent-se petita en la seva política exterior. Borrell és un cavall cansat al càrrec d'una gran responsabilitat.

albània Avui se celebren eleccions parlamentàries a Albània, potser encara el país més pobre d'Europa però país candidat a la integració a la Unió Europea. L'ampliació de la Unió Europea es farà els propers anys pels Balcans occidentals. Fa anys semblava remota la integració d'Eslovènia i de Croàcia i els dos ara en són membres de ple dret i els ha provat.

Recordo el primer cop que vaig ser a Tirana, l'any 1998, amb Emma Bonino. Feia dos anys havia patit una estafa piramidal que havia deixat mig país arruïnat, ara encara se'n fan d'estafes piramidals, amb altres males arts. En aquella època la inseguretat jurídica era total. Un terreny a primera línia de mar podia estar inscrit a nom de fins a cinc persones diferents, per exemple. Era el motiu pel qual els hotelers no s'atrevien a invertir en una costa que és tan bonica com Corfú i la costa adriàtica de Grècia. Afortunadament les coses han canviat molt i a bé. Avui ja hi ha inversió estrangera, també del món hoteler de casa nostra. I avui se celebren unes eleccions que dintre de l'apassionament balcànic es preveu de normalitat. Albània té avui més estabilitat política que Montenegro -amb els proserbis al poder tornant a dividir la societat- i segurament també més que Macedònia del Nord. Tots aquests països que encara poden semblar remots algun dia seran membres d'una Unió Europea ampliada.

iberoamèrica, capital andorra

He assistit a la Cimera Empresarial Iberoamericana, que és el pròleg des de fa tretze anys a la Cimera de Caps d'Estat i de Govern. El primer any que hi vaig assistir va ser el 2005 i les coses no han fet més que millorar en la cooperació iberoamericana.

Però aquest any la Cimera no s'ha produït ni en algun país de l'hemisferi sud ni a Lisboa o Madrid... sinó a Andorra, que ha entomat una gran responsabilitat, també des d'un punt de vista logístic i de poder atreure líders polítics. Ha superat el repte amb gran èxit.

D'aquí a dos anys hi tornarà a haver eleccions a Andorra i s'apunta una simplificació del mapa polític. Hi ha uns quants bons polítics. I després un sotabosc que són les servituds d'un microestat que ha d'ocupar tants de llocs de responsabilitat. Andorra continua negociant el seu acord d'associació amb la Unió Europea que la pot fer atractiva com a camp base per a tantes Inversiones a nivell europeu. L'Andorra d'avui, que ha deixat enrere el secret bancari des de fa anys, està en ple procés de reinventar-se.