Acabo de llegir que a un gran directiu-responsable de la banca se li ha assignat una retribució anual superior a un milió i mig d'euros. Simultàniament està sobre la taula un procés de retallada de llocs de treball que afectarà uns nou mil treballadors. Si examinem les retribucions de la majoria de responsables de bancs i de grans empreses, ens adonem que en un any alguns d'ells ingressen a les seves economies més que del que guanyaran en tota la seva vida la majoria de treballadors dels nostre país. La decència en les relacions econòmiques no és virtut habitual. Les retribucions astronòmiques d'alguns directius, o les que es perceben per ser membres de consells d'Administració en grans empreses, quasi mai vinculades a la vàlua tècnica o professional dels que les perceben, són senzillament escandaloses. La gran distància entre el salari mitjà i algunes d'aquestes retribucions posa de relleu un gran dèficit de justícia social.

Quan mirant al nostre voltant constatem una pobresa creixent, unes necessitats bàsiques que moltes persones no tenen assegurades, com és l'habitatge, l'educació amb igualtat d'oportunitats, treball digne, salaris i pensions suficients, venen ganes de plorar en comprovar la gran desigualtat existent en les retribucions, el diferent tracte social injustificat o la precarietat de molts treballadors. A això s'hi suma la manca de solidaritat entre els mateixos treballadors, que, sovint, per un plat de llenties, obliden la indispensable solidaritat i practiquen l'egoisme més ferotge i mantenen i protegeixen els privilegis dels de sempre.

Que uns pocs acaparin tant poder econòmic i social i tants altres sobrevisquin amb penes i dificultats diàries i permanents posa de relleu que estem en un món i una societat poc justos i equilibrats. El treball decent i retribuït adequadament és un repte que cal aconseguir, i que els responsables polítics han de tenir entre les seves preocupacions primordials. La pau social ha de tenir com a base primordial la justícia social. I no es tracta de fer caritat, es tracta de fer justícia, de lluitar per la igualtat d'oportunitats, per un sistema fiscal solidari, per redistribuir la riquesa que tots creem, per compartir el camí cap una societat més humana i digna, on el treball decent sigui normal i les diferències astronòmiques entre grans directius i la resta de treballadors siguin un tema superat.