El cordó sanitari és democràtic?

Francesc Buixeda Cabré - Santa Pau

La realitat ens està demostrant que les designacions a dit proposades pels diferents partits cada cop són més complicades i entorpeixen el normal funcionament de les diferents institucions públiques (com el Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat, senadors designats per les autonomies, i altres organismes, etc.), per l’indubtable interès partidista o personal, i els nomenaments s’eternitzen.

No hi havia prou problemàtica fins ara, i l’amplia el Parlament de Catalunya, plantejant un cordó sanitari contra la designació d’un dels senadors que li correspondria, en representació de la Generalitat, busquen alguna tracamanya «legal», que permeti rebutjar-ho en favor d’una altra formació política.

Igual passa a la Mesa del Parlament i també amb el cap dels lletrats, que el varen destituir a l’acte i ara recluten el substitut, que sigui pro-procés independentista.

Tots els polítics s’omplen la boca de les paraules «democràcia i transparència», però són només això, paraules, en realitat. Tot al contrari, a la vista ho tenim, fins i tot Europa ha avisat el Govern que la modificació del sistema de nomenament dels membres del CGPJ no era acceptable, per no dir democràtica, i s’han vist obligats a tirar enrere.

Per tant, classe política legislativa i executiva, teniu molta tasca pendent i urgent, i cal posar-s’hi definitivament. Tot i l’absència de bastants diputats i senadors, a causa de la pandèmia, és una feina inexcusable, que fa temps us demanen des d’Europa, «més modificacions estructurals», i no cordons sanitaris per entorpir el normal funcionament de l’Estat. Urgeix eficiència i progrés.

«Anem per feina», si us plau, tal com es deia al principi de la democràcia.

L’ansietat en els alumnes de Batxillerat

Vivian Elvir Barahona - Girona

Quan parlem dels adolescents pensem que no tenen cap tipus de problemes, joves plens de salut i amb moltes ganes de viure, però en realitat és així?

Actualment normalitzem tota la pressió que se’ns imposa als alumnes de batxillerat però en algun moment ens hem aturat a pensar en com ens afecta tota aquesta pressió i en les repercussions que poden portar?

A tot això li podem afegir l’actual pandèmia, si els cursos de batxillerat ja eren bastant complicats abans, ara ho són encara més.

Podríem dir que tota aquesta pressió és necessària per a les PAU?

Quan pensem en la salut normalment només l’associem a estar físicament bé però no ens adonem que la salut és estar bé físicament i psicològicament.

Ara bé, tots podem veure que els joves d’entre 16 i 18 anys semblen estar bé i realment pensem que són capaços de bregar amb tot, però és molt difícil apreciar les malalties mentals i podria assegurar que més d’un 50% dels alumnes pateixen ansietat, el problema és que molts d’aquests joves no s’adonen que la pateixen.

He vist molts dels meus companys plorant tots els dies, els he vist sense dormir, l’ansietat és una malaltia mental que pot afectar la salut física. Hi ha persones que no dormen gens, o persones a qui l’ansietat els pot afectar a l’hora de la seva alimentació. Amb això vull dir que hi ha persones que per calmar l’ansietat comencen a menjar molt sense cap moderació i d’altres que deixen de menjar.

Tant el professorat com els familiars haurien d’ajudar a mantenir a ratlla tot aquest tema de l’ansietat i haurien de donar-li la importància que requereix.

Ofrenes als déus

Josep Baella Isanta - Girona

Les religions són com les branques que broten del tronc d’un sol arbre. Totes diferents amb un origen comú. El tronc ens remunta als inicis de la humanitat i la seva relació directa amb els déus. Una humanitat esclava i atemorida. Què volien els déus?

Llegim a la Bíblia: «Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva (Gènesi)».

Càstig de Corè i dels seus partidaris. «La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens (Nombres)».

I al Deuteronomi: «Però de cap manera no mengis la sang, perquè la sang porta la vida, i no has de menjar la vida amb les carns. La sang, doncs, no la mengis: vessa-la per terra com l’aigua. Si ho fas així, sereu feliços tu i els teus descendents, perquè hauràs fet allò que plau al Senyor».

Avui dia sabem que el cervell humà excitat pel turment, i la sang, desprenen uns tipus d’energia que es tradueix en ones electromagnètiques que tant agradava als déus. Aquestes energies s’obtenien en degollar i esquarterar provocant el vessament de sang.

La sang s’ofereix als déus. Després a traves del foc era alliberada tota la energia vital que es trobava a les entranyes, encara calentes. «El Senyor no acollí l’ofrena de fruits de la terra de Caín». Les ofrenes humanes o d’animals eren una constant a les diverses cultures en el decurs dels temps.