Cartes

Alexia Valverde Sánchez girona

Ha arribat el moment en què molts dels joves ens trobem davant d'una de les situacions més complicades de les nostres vides. Ha arribat el moment en què ens toca decidir cap a on volem encaminar el nostre futur. «Què vols ser de gran?». Aquesta és la pregunta que els grans ens venen fent des que som petits, i nosaltres, carregats d'innocència, responíem: «Mestre, astronauta, cantant!». Jo ho veia com un esde ve niment molt futur el qual no arribaria mai. Però, en un obrir i tancar d'ulls, ja el tenim davant nostre.

Jo crec que, amb tan sols divuit anys que tenim, és molt complicat saber què és allò que ens agrada tant com per dedicar-hi tota la nostra vida. Per què jo soc de les persones que creuen que hem de treballar per vocació i per allò que ens faci feliços.

Hi ha persones que, des de ben petits, tenen molt clar què els agrada, i és una gran sort. Però d'altres es troben amb aquesta incertesa de no saber ben bé què triar.

Tot i així, m'alleuja saber que tots hem viscut aquesta situació i hem estat capaços d'enfrontar-nos a aquest temor que ara veiem tant gran.

Desitjo que, finalment, tots i cadascun de nosaltres trobem el nostre camí i ens dediquem a allò que és la nostra passió.

Lilit

Josep Baella Isanta GIRONA

Segons la Bíblia hebrea, Lilit fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. A l'Edèn van tenir una disputa quan, a l'hora de mantenir relacions sexuals, Lilit va oposar-se a estar sota d'Adam, ja que trobava que aquesta postura representa estar-li sotmesa.

Així, doncs, Lilit s'hi va re bel· lar, va abandonar Adam i se'n va anar del Paradís per no veure's sotmesa als desitjos de ningú. Va ser aleshores que Déu creà Eva perquè ocupés el lloc de Lilit. I la creà a partir d'una costella d'Adam. Lilit és representada sovint com una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats.

Al Gènesi 1:27. «Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona».

Al Gènesi 2:22:23. «De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home exclamà: «Aquesta» sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn¡ El seu nom serà «dona», perquè ha estat presa de l'home».

Lilit apareix a Isaïes 34:14. «Els gats mesquers s'hi reuniran amb les hienes, i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre. Allà reposarà la fantasma Lilit, allà hi trobarà recer». I al poema sumeri de Guilgameix, Lilit apareix mencionada dues vegades. El poema és va escriure 3.400 anys abans que l'Antic Testament.

Hom considera que Eva és un personatge antitètic de Lilit. Mentre que la primera se sotmet totalment a la figura masculina, n'acata els desitjos i no es planteja ni lluita per uns drets d'igualtat, la segona seria tot el contrari. Lilit, icona del feminisme, representa la dona lluitadora que es rebel·la contra la desigualtat de sexes, i no es deixa oprimir per cap home.

L'escola inclusiva no és un assumpte pendent, és una qüestió urgent

Clara Puig Carreras girona

Com és possible que a dia d'avui encara hi hagi famílies que han d'encarar mil reptes per tal que els seus fills i filles amb discapacitat gaudeixin d'una escolarització mínimament enriquidora? Pel que fa a l'àmbit legislatiu i polític, es pot tenir la sensació que l'educació inclusiva està a l'ordre del dia, però la realitat de molts infants demostra tot el contrari. La inclusió no és efectiva creant més espais a les escoles ordinàries per a infants amb discapacitat, si aquests centres no adopten les mesures ni disposen dels recursos necessaris per ajustar-se al procés educatiu d'aquests alumnes. No podrem parlar d'equitat fins que la comunitat educativa no es prengui seriosament el dret de les persones amb discapacitat a rebre un acompanyament de qualitat que els permeti desenvolupar-se fins al seu màxim potencial. I per tal d'aconseguir-ho, és imprescindible erradicar el capacitisme encara imperant a la cultura occidental, que tracta aquestes persones com a incompletes i ignora el valor que la diversitat aporta a les nostres societats.

El «fiasco» de la vacuna d'AstraZeneca

JOSEP MARIA BOSCH girona

Hi ha una dita que diu allò que «el que comença malament, acaba pitjor», i això és el que està passant amb aquesta vacuna.

No tinc pas coneixements d'investigació mèdica per poder establir relació entre la vacuna i els efectes secundaris, majoritàriament en forme de trombosi. Però sí molts coneixements estadístics i, si tenim tres grups de persones diferents, independents entre si, a cadascun dels quals se'ls ha aplicat una vacuna diferent, i un sol grup ha tingut unes incidències que no han tingut els altres, està clar que es pot assegurar que aquestes incidències tenen a veure amb la vacuna. És cert que estem parlant d'un nombre limitat de casos, malgrat que només es parla dels greus i sembla que es volen silenciar els menys greus i lleus. I, també, que probablement els beneficis superen els riscos.

D'altra banda, és clar que la incidència ha estat molt superior entre menors de 55 anys... Si als majors no se'ls havia injectat, fins ara: segur que, d'ara endavant, els casos de majors també augmentaran.

I què dir de la política erràtica dels governs per assenyalar a qui donar la vacuna i a qui no? I, també la vergonya que un tema així es pugui fer servir políticament o que el tram de 65 a 69 anys hagi quedat en uns llimbs exposat a rebre el pitjor dels tractaments.

I, per acabar-ho d'adobar i donar la imatge de «Spain is different», resulta que, al personal essencial se'l vacuna amb AstraZeneca i aquell prescindible -almenys en temps de pau- com és el cas dels militars, se'ls vacuna amb Pfizer en contra de qualsevol lògica o prudència

En definitiva, i malgrat els milions que estan en joc, crec que el més prudent fora de prescindir d'aquesta vacuna i treballar amb la resta d'alternatives.