Els projectes sobre la Devesa de Girona s’inflen, es desinflen i es moren. I els gironins no en sabem mai més res. La cosa ja ens ve de lluny, fatalment. A finals del segle XIX un alcalde volia fer un quiosc per concerts musicals a la plaça de les Botxes i, també, anant cap al Ter, un seguit de grutes i cascades. Als anys 30 un arquitecte suggeria un gran llac al Camp de Mart. Ja als anys 60 un altre Ajuntament es disposava a tallar 102 arbres que deixarien espai per a construir-hi el Certamen Agrícola y Comercial, per Fires de Sant Narcís. Després, als anys 70 un paisatgista alemany projectava una biblioteca a l’aire lliure i un amfiteatre amb teló de fons de xiprers. Ja molt cap aquí tothom pot recordar una gran xerrameca, nerviosisme, enquestes realitzades per empreses foranes de grans factures. I res de res.

Fins i tot, al peu de la lletra poètica, la Devesa deixa interpretar un camí de decadència: el 1925 J. M. de Sagarra exulta: «La Devesa dreça milers de branques immortals». I el 1978 Narcís Comadira lamenta: «Consumits amb la fusta de deveses d’oblit, quedi encara una flama que per tots sigui pura i, cremant-nos, ens salvi». Per més detalls històrics cal rellegir aquell inoblidable llibre de Narcís-Jordi Aragó La Devesa, paradís perdut. L’ombra de la Devesa és allargada. Tant d’oblit faria pensar la vigència d’aquell avís bíblic: «Deixeu que els morts enterrin els seus morts».

Però una dita oriental recomana: «És millor encendre un llumí que maleir les tenebres.» Si ens quedem amb idees i projectes, tenebrosos o il·lumintats, sobre la Devesa, ens sentirem encallats. Mentre no arriben èpoques més fermes en decisions polítiques i pressupostos generosos, la Devesa de Girona és i serà sempre un espai únic, irrepetible, per a realitzacions relacionades amb la cultura, reserva espaiosa d’oci, d’exercici del civisme, relació social d’envergadura i moltes coses més. A les últimes dècades ja hi ha hagut excel·lents referències en el seu historial: representacions de teatre tant professional com amateur, celebracions de gales notables per part del Col·legi de Periodistes, concerts musicals que han fet història, rutes literàries que escorcollen i desenterren tota l’antologia gironina, àpats de germanor d’associacions de veïns, homenatges a gironins mereixedors, entre d’altres aconteixements. La Devesa havia complert una funció cívica de categoria. Recentment cal recordar amb molt de goig aquella tarda que l’artista Vicenç Huedo va realitzar en directe un gran dibuix de la Devesa, davant d’un públic molt nombrós, còmodament assegut tothom; era un caient de tarda, a la vora del brollador del jardí; tota una experiència, per considerar i repetir.

En aquesta línia directa d’aportació cultural a la Devesa s’anuncia una celebració molt singular: l’Associació de Veïns Devesa-Güell, Amics de la Unesco de Girona i Nit de Poetes ofereixen als Jardins de la Devesa un acte amb la presència de Martí Boada, eminent geògraf, científic mediambiental, estimat per la seva gran vocació pedagògica i conegut com «el torsimany (intèrpret) del Montseny». Vindrà a presentar el seu llibre Poesia forestal, amb acompanyament musical a càrrec de Dalmau Boada. La presentació del llibre la farà Lluís Lucero. Serà dissabte dia 15 a les 12 del migdia.

Cal prendre bona nota d’aquestes aportacions que neixen –tornem-ho a dir– de les bases de la ciutadania i que poden marcar pauta de possibilitats per desencallar els bons desitjos sobre la Devesa de Girona.