Al’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo li han tallat el rotllo. Ja no és aquest mag de la diplomàcia catalana al món. De quan Europa ens estava mirant i l’organisme pagava viatges a Puigdemont i la seva cort per promocionar l’independentisme. Ara se’l veu angoixat. Sembla un xaval a qui se li ha mort la mascota.

Aquests últims dies Albert Royo ha estat conjugant pena amb deliri persecutori. Per moments sembla d’aquells que creuen que el vigilen els satèl·lits. Diu que no va a Barcelona perquè se sent observat. Que ha patit una veritable ràtzia. Royo ho qualifica de «terror blanc», aquest que va viure França (1815) amb la repressió monàrquica amb assassinats i massacres. Diu que li sorprèn que l’Estat Espanyol censuri el que ell anomena una «diplomàcia pública». Ho diu com si l’haguessin pagat ells, els independentistes, però oblida que és pública perquè ho van fer amb els diners de tots els catalans.

Pobre Albert Royo! Com no li van dir que més tard hauria de passar comptes amb la societat que li havia finançat el rotllo. I només per la noble tasca, segons ell, d’explicar al món què és el que succeïa a Catalunya!

Aquest victimisme ploramica té una diana molt clara. Això que han anomenat «La caixa de la solidaritat». Una cosa a la qual el rotllo de Royo ja ha recorregut en diverses ocasions. Li haurien de fer una targeta de dèbit perquè l’home evités caminar demanant de manera lamentable. Una cosa, és clar, en mà de tots els catalans que són portats a judici per robar una llauna de sardines a Mercadona.

Ara acaba de saber que el Tribunal de Comptes li exigeix una altra fiança. Aquesta, de 4,5 milions d’euros. Però les arques d’aquesta simpàtica ONG llacista de recaptació estan exhaustes. Per això ha estat aquesta setmana passant el raspall als mitjans amb llagrimetes als ulls.

Segons l’informe del Tribunal de Comptes se l’acusa d’identificar l’interès de Catalunya amb la promoció de l’opinió política personal dels seus dirigents. També de pagar nombrosos contractes a dit, malversació de fons i un llarg etcètera. Tot això quan a Catalunya, deien, no hi havia un duro més per a sanitat.

En tot cas, Royo era el responsable que Europa ens mirés per a una altra cosa que no fos fer el ridícul, i no ho va aconseguir.

Va, Europa va passar de la Catalunya independentista sense aconseguir un sol suport. I aquest increïble rotllo va quedar, com moltes altres coses del procés, en una caríssima fantasmada.

Royo, talla el rotllo.