La fidelitat amb un mateix és la voluntat duradora que no té orientació i troba el sentit a les conviccions. El canvi de jaqueta, a dia d’avui, és un irresistible verí. Sí, moltes persones troben en el canvi la singularitat de vendre’s per una olla de llenties. Hi ha coses que no estan fetes per ser reunides. Ja saben que tot allò que és possibilitat de recomençar no sempre és principi. Com de jaqueters són en el joc dialèctic buscant espectacle.
Moltes persones s’estan transformant en hienes i s’estan convertint en el desesperat gest del guany. Hi ha aparences (opinió subjectiva) que són el gest de la hipocresia i s’assemblen a un torrent sanguini estripat. L’ambició constreny de tal manera que al costat del gest evasiu es pressenteix la solemnitat (somric) d’una bona «cagada».
El món és un lloc fotut. Mentre uns són moviment, altres són la manca de força. Hi ha una boira que té forma de màgica; de forma immediata canvia l’aspecte de les coses. Els que canvien de jaqueta sempre estan a l’espera d’una proposició. I el collonut del cas és que animen la població a ser igual que ells. Estic fins als nassos, per no dir fins a les pilotes, de discursos sense sentit i de genis incoherents. Davant d’aquest panorama només ens queda buscar persones que siguin la convicció que no es disfressa de conveniència i cada dia necessita canviar de jaqueta.
