És això el que demana el llibre de l’Eclesiàstic (Ecli 3:18). Els polítics haurien de tenir molt present les paraules de Richard J. Daley: «El poder és perillós, a menys que tinguis humilitat». Tant les paraules de Daley com el verset de l’Eclesiàstic elogien la humilitat, un valor que no agrada als polítics. Per això em va agradar molt que el senyor Pere Aragonès, nou president de la Generalitat, fes seus els versos de Salvador Espriu: «Ets tan sol el més humil dels servidors», per reconèixer que «el desvalgut i el qui sofreix per sempre són els teus únics senyors». I és que amb actituds com les que descriu Espriu, trauríem de la política egos i supèrbies.

El monjo trapenc Thomas Merton, nascut a Prada de Conflent, escrivia: «L’orgull ens fa artificials i la humilitat, reals», perquè amb aquesta virtut no ens gloriem dels èxits ni mirem els altres (amb menyspreu o indiferència) per damunt de l’espatlla. I George Hickenlooper deia: «La humilitat i l’obertura són les claus de l’èxit».

El setembre de 2019 el papa Francesc adreçà aquestes paraules a la gent reunida a la plaça de Sant Pere: «La carrera als primers llocs fa dany a la comunitat, tant civil com eclesial, perquè tira per terra la fraternitat». El papa Francesc ens recordava que Jesús «ens mostra sempre la via de la humilitat, perquè és la més autèntica i la que permet mantenir relacions autèntiques». I és que, com deia el Papa, sovint «busquem el primer lloc per afirmar una pretesa superioritat sobre els altres».

A l’encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc demana als polítics «mantenir els acords subscrits de manera que s’eviti la temptació d’apel·lar al dret de la força més que a la força del dret» (n. 174). Per això el Papa diu que «la grandesa política es mostra quan, en moments difícils s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg terme» (n. 178). I encara, el Papa demana que «el qui ha de governar està cridat a renúncies que facin possible el trobament», perquè «sap escoltar el punt de vista de l’altre, facilitant que tothom tingui un espai». I és que «amb renúncies i paciència, un governant pot ajudar a crear aquest bell poliedre on tothom troba un lloc» (n. 190).

La humilitat, com ens recorden els versos d’Espriu, ens fa servidors dels altres, cosa que haurien de tenir molt present els polítics, perquè així serveixin els ciutadans. D’aquesta manera les relacions dels polítics serien més cordials i més humanes.

I és que l’orgull és l’arrel dels fracassos. Per això molts governants queden ben retratats amb aquestes paraules de Bernard Baily: «Quan la ciència descobreixi el centre de l’univers, molts s’empiparan en adonar-seque no ho són ells».

A més d’Espriu, el president Aragonès també hauria de recordar el testament atribuït al rei Jaume I: «Estimar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetllar perquè els grans no oprimeixin els petits».