Recordo amb molta estimació les sortides que em portaven de jove visitar Figueres, era una ciutat que lluïa. Les terrasses eren plenes de converses en múltiples llengües. Les persones tenien una mirada de curiositat per la ciutat i la seva història, els parcs plens de flors i plantes que ens regalaven els millors colors. Els plats de menjar et portaven a sentir-te orgullós de la nostra terra, els comerços lluïen i l’anar i venir de gent era constant i et feia sentir que era una visita a una població catalana rica de matisos i que qualsevol es podia sentir bé. Ha passat el temps i anys i per coses de l’atzar i complint-se un dels meus desitjos he vingut a viure a l’Alt Empordà concretament en aquella ciutat que de jove em feia sentir feliç, Figueres. Després de mesos, i deixant a part la covid, això no ve de l’any passat, m’he adonat que la ciutat s’ha anat pansint com les flors de molts racons de la ciutat, ja no brilla, ja no vibra. No transmet cap caliu. Tot és brut i mal mantingut, sense gust ni estil. Els mateixos figuerencs prefereixen viure en altres poblacions properes a la ciutat. Per què?, em pregunto jo. Era la gran capital de la comarca, inclús durant anys millor que la ciutat de Girona, però un dia Girona va fer un canvi. Es va «rentar la cara» i es va sentir orgullosa de si mateixa, mentrestant Figueres queia en una lenta davallada al no-res... Només cal veure l’error de canvi d’emplaçament del Mercat Municipal, el mercat aprofitant el turisme s’hauria d’haver convertit com el Mercat de la Boqueria de Barcelona, un lloc de pelegrinatge per gent local i estrangers, per comprar i per gaudir, però no!, va anar a parar en uns baixos sense personalitat ni carisma. I com això moltes altres coses. Ha perdut allò que la feia única, ara recorda perfectament una ciutat del cinturó de Barcelona, d’aquelles que és un «bullit» de cultures mal gestionades i que no mantenen l’essència d’una ciutat multicultural. Ara ningú mira encuriosit, la gent camina de pressa mirant més a terra que al cel, els cotxes d’alta gamma amb vidres foscos i música alta passegen sense cap problema i sentir parlar el català quasi és casualitat. Sort que per ara ens queda el Festival Acústica Figueres (@festivalacustica), el Teatre El Jardí, El Museu del Joguet, el Museu Dalí i el Festival de Jazz, que en moments concrets et torna amb enyorança el que era i el que podia haver estat. Podrà tornar Figueres a ser el que era?, em pregunto jo.

La imposició de la Universitat de Girona de dominar una tercera llengua per tal d’obtenir el títol de Grau pot veure’s com una pedra en el camí o com una oportunitat per agafar les rendes del nostre propi aprenentatge.

No hi ha cap dubte que la llengua anglesa ha sigut la més afectada per la globalització, fins a un punt que s’ha convertit en un idioma auxiliar mundial. La motivació per aprendre-la ha d’anar més enllà de l’èxit laboral i econòmic, més aviat l’hem de veure com una eina que pot ajudar a apropar les cultures tan diferents que tenim al món, buscar punts en comú i construir sobre el que ens uneix.

Hem de fer autocrítica i reconèixer que el nostre sistema educatiu no ajuda a un aprenentatge eficaç i motivador de l’anglès, però el sistema en general tampoc fomenta un desig d’augmentar el coneixement per decisió pròpia. És aquí on tenim el problema principal. L’ésser humà és el seu pensament, perquè segons aquest es comporta i actua, per tant necessitem fomentar un pensament més investigador i crític, motivat per una set de coneixement, una curiositat per descobrir la realitat i amb un propòsit elevat. La informació que aprenc ha de ser útil per a mi, però també pel meu entorn i per la societat en la qual visc, per tal de donar-li un ús positiu.

Tenir un certificat del B2 d’anglès només hauria de servir per confirmar-te a tu mateix que estàs prenent bones decisions. Has decidit tenir iniciativa, has decidit ser conscient de la importància de saber parlar aquesta llengua, has decidit començar a formar-te quan ningú t’ha dit quan has de fer-ho i has decidit connectar i apropar-te a un món que necessita un canvi en tots els seus àmbits. Has decidit transformar la imposició de la universitat en una oportunitat d’autodisciplina i superació.

Tant de bo dominar una tercera llengua fos optatiu i tant de bo tothom ho fem.