La pena de mort segueix vigent al món

Segons AI, la xifra total de condemnes a mort durant l’any passat és almenys de 1.477, entre les quals s’haurien pogut confirmar 483 execucions, 16 de les quals han estat dones, un 26% menys que el 2019, si bé la situació de pandèmia pot haver influït en la demora dels procediments judicials. El nombre de països on l’organització té constància d’haver-se dut a terme execucions el 2020 és de 18, dos menys que l’any anterior. En alguns llocs, com el Japó, Pakistan o Bielorússia, no hi hauria hagut cap execució aquest darrer any, a diferència de l’anterior, mentre que en altres on la pena segueix formalment vigent, com Rússia, Corea del Sud o Algèria, podrien considerar-se propers a una possible abolició, ja que porten més de 10 anys sense aplicar-hi la pena capital. Amnistia Internacional no té informació de cap execució al continent europeu durant el 2020, però almenys a Bielorússia hi hauria actualment un mínim de quatre sentències fermes, pendents de commutació o de compliment.

En nombrosos casos, segons AI, l’aplicació de la pena capital va suposar una clara violació del dret internacional. Ja fos pel caràcter públic d’algunes execucions (Iran), l’ajusticiament de menors (també Iran), l’aplicació a persones amb alguna discapacitat mental (Estats Units o Pakistan), o la seva aplicació en delictes que no haurien implicat assassinat ni homicidi, com pot ser tràfic de drogues, delictes econòmics, violació, rebel·lió, espionatge, blasfèmia (sic) o l’ambigu concepte d’actes contra la seguretat nacional. Entre els mètodes que se segueixen utilitzant predominen els afusellaments (Xina i Iran, entre d’altres), els penjaments (països àrabs, Iran o Índia), la injecció letal (Xina i Estats Units), la cadira elèctrica (també als EUA) o la decapitació (Aràbia Saudita), potser el sistema més cruel utilitzat avui dia.

Un cas especialment lamentable per tractar-se d’un país tan avançat són els Estats Units, on la pena capital se segueix aplicant i no sembla que això hagi de canviar en els propers anys. Si bé 22 dels seus 50 estats la tenen formalment abolida, altres com Texas concentren més d’un terç de les 1.500 execucions des de la restauració de la pena, després de 10 anys de suspensió per part del Tribunal Suprem (1976). Especialment preocupant ha estat la reactivació del corredor de la mort per part de la jurisdicció federal sota la presidència de Donald Trump, cosa que ha suposat 10 execucions en menys de 6 mesos, una xifra sense precedents en les quatre dècades anteriors, en què només s’havien dut a terme tres execucions en aplicació de sentències dels tribunals federals, la darrera fa 17 anys. També és absolutament denunciable que, segons el Centre d’Informació sobre la Pena de Mort dels EUA, el nombre de persones de raça negra executades per assassinar persones blanques des de 1976, prop de 300, sigui 15 vegades superior al de persones blanques ajusticiades per l’assassinat de persones negres, que han estat fins al moment 21, quan el nombre d’assassinats interracials és de només poc més del doble en el primer supòsit.

Afortunadament, i també segons AI, a hores d’ara són ja 123 els estats que donen suport a l’establiment d’una moratòria de les execucions arreu del món, un nombre de països sensiblement superior al de fa 10 o 20 anys, cosa que sens dubte és un primer pas per aconseguir, a mitjà termini, la seva plena abolició. En tot cas, la posició de l’organització, tal com ens recorda en aquest informe, és molt clara i contundent, i hauria de ser el principi rector dels governants de tots els països: «Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l’acusat i del mètode utilitzat per l’Estat per dur a terme l’execució».