Com vaixells a la deriva

A molts, l’impuls per sobreviure els porta com si nadessin frenèticament per tocar terra i sentir-se salvats, a emplenar l’agenda d’activitats a fi de recuperar el temps perdut (es pot recuperar el temps perdut?). Les empreses es bolquen a recuperar i augmentar la producció, prioritzant l’eficiència sobre l’eficàcia, o sigui, la quantitat sobre la qualitat. Les institucions públiques romanen al ritme que els dona seguretat com si el vaixell no anés a la deriva. Veurem si «Pere el disruptor», com anomenava el magistral periodista Xavier Domènech el MH Pere Aragonès, en la seva columna (27/5/21), on feia es ressò de les paraules del discurs d’investidura: «...Ens cal una nova manera de governar àgil, creativa, disruptiva, propera i eficaç…», doncs en això estem (o hem d’estar).

Tanmateix, tothom que cerqui l’eficàcia en la seva vida, en la seva empresa, en el seu lloc de treball, el primer que li cal és deixar d’actuar per impuls i posar-se a pensar: «Pensar és començar a canviar la manera de viure», ens diu Josep Maria Esquirol, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També el mateix autor en el seu darrer llibre ens fa veure que quan «hom va a la deriva, el primer que ha de fer és orientar-se».

Amb altres paraules, però d’una manera més gràfica, s’expressa el guru del «Top Ten Management» Enrique Sueiro quan diu amb contundència: «Més brúixola i menys cronòmetre».

Per ajudar l’amable lector, si s’escau, a pensar i orientar-se, em permeto oferir-li, d’una manera esquemàtica, la «Matriu d’Administració del Temps» de Stephen R. Covey, autor del 7 hàbits de la gent altament eficaç, que em servia d’eina pertinent en els seminaris de «Gestió del Temps» que he impartit a l’Escola de Gestió Empresarial de Girona (EGE).

Aquest model esdevé el pern que sosté de manera coherent i efectiva l’organització del propi temps, perquè el temps no és diner, com Francis Bacon ens vol fer creure, sinó que el temps és vida:

«Estimes la vida? Aleshores no malgastis el temps perquè és el material de què està feta la vida» (Benjamin Franklin).

A l’hora d’organitzar la nostra agenda amb les tasques a realitzar que incideixen en el nostre dia a dia, hem de tenir en compte planificar-les d’acord amb els quatre grups que senyala l’esmentada «Matriu de l’Administració del Temps».

- Urgent i important: activitats per resoldre crisis. Problemes urgents. Projectes amb dates venciment que són properes. Aquestes activitats precisen d’atenció immediata. Tanmateix, si la teva activitat sempre està en aquest quadrant, compte, que estàs en la via segura i ràpida vers l’estrès i el bloqueig psicològic. Fes-ho ja!

- No urgent però important. Activitats que fan referència a allò que per a tu és més important a la vida (família, amics, formació, estratègia, etc). Activitats de prevenció, de riscos, de salut, de problemes. Construir relacions. Reconèixer noves oportunitats. Planificar. Oci. Aquest quadrant precisa d’atenció mesurada diàriament. No el podem deixar de banda, sine die si no volem caure en la xarxa mortal de les urgències. Planifica i estableix una data de realització.

- Urgent, no important. Interrupcions (trucades, correus, whatsapps, etc). Reunions imprevistes sense ordre del dia. Activitats populars. Aprèn a dir no o bé, si és possible, delega aquestes activitats. Delega o demana ajuda.

- No urgents, no importants: trivialitats, treball improductiu, alguns correus, algunes trucades telefòniques, pèrdues de temps, etc. Senzillament, no hi dediquem ni un sol minut. Posposar-ho o descartar-ho.

A l’hora de prendre decisions tinguem sempre present que primer el que és primer... i primer sempre són les persones i després els papers.

El mestre de l’organització del temps, Stephen R. Covey, sentencia: «La clau no consisteix a prioritzar el que tenim a l’agenda, sinó a agendar les pròpies prioritats».