La setmana passada una amiga em va dir que volia plegar de la feina manifestant que la seva cap és poc empàtica, dura com una roca, inexpressiva, i no li ha sabut donar suport emocional quan l’ha necessitat. El mal de la nostra societat és el narcisisme, ja que sovint ens pensem que els altres són d’una manera determinada perquè ens volen mal, i no és així! Tothom pot presentar símptomes d’algun trastorn del DSM, i, què volen dir aquestes lletres abstractes? El DSM és un manual de diagnòstic dels trastorns mentals creat per l’Associació Americana de Psiquiatria per descriure els símptomes de més de 250 desordres mentals. Per tant, moltes persones podem presentar símptomes d’algun trastorn (obsessions, ansietat, narcisisme, angoixa, rituals, neurosi, paranoia, cinisme, estats depressius...). També és freqüent que moltes de nosaltres no siguem conscients d’aquests. Per exemple, persones adultes que presenten trets o el síndrome d’Asperger no ho saben i sovint se’ls etiqueta o se’ls estigmatitza de persones fredes, cíniques, frívoles i inhumanes. Tanmateix, no són ni una cosa ni l’altra, no són males persones, senzillament una àrea cerebral funciona diferent de la majoria de persones «neurotípiques» que ens creiem perfectes i no ho som. Les relacions humanes milloren quan som conscients dels nostres símptomes.
