El BOE del passat dia 3 de juny publica la llei 8/2021, que reforma radicalment la legislació civil i processal pel recolzament a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Aquesta reforma dona un pas decisiu adequant l’ordenament jurídic a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre 2006 i que el 2008 va entrar en vigor a Espanya. L’article 12 del Conveni proclama que les persones amb discapacitat tenen plena capacitat jurídica en tots els aspectes de la vida, com qualsevol altra persona, i obliga els Estats que en formen part a prendre mesures per proporcionar els recolzaments que els calguin a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica. La convenció també obliga a proporcionar salvaguardes que impedeixin abusos, de conformitat amb el Dret Internacional en matèria de Drets Humans, de manera que es respectin els drets, la voluntat i les preferències de les persones, que no hi hagi conflictes d’interessos ni influències indegudes, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de cada persona i que estiguin sotmeses a revisions periòdiques per una autoritat o orgue judicial independent. Faig un resum de l’Exposició de Motius de la Llei.

S’imposa un canvi del sistema actualment vigent de substitució en la presa de decisions que afecten les persones amb discapacitat; d’altra banda basat en el respecte a la voluntat i a les preferències de la persona, qui, com a regla general, prendrà les seves pròpies decisions. Aquesta Llei 8/2021 suposa una fita fonamental en l’adaptació de l’ordenament jurídic a la Convenció de Nova York i en l’exigència de l’article 10 de la Constitució Espanyola, de respecte a la dignitat de la persona, la tutela dels seus drets fonamentals i el respecte a la lliure voluntat. Aquesta capacitat jurídica que es reconeix a les persones amb discapacitat abasta la titularitat dels drets i la legitimació per exercir-los.

La reforma del Codi Civil que introdueix la Llei 8/2021 estableix les bases d’aquest nou sistema basat en el respecte de la voluntat i preferències de les persones amb discapacitat i així, el Títol XI del Llibre Primer es redacta de nou i passa a dir-se «De les mesures de recolzament a les persones amb discapacitat per l’exercici de la seva capacitat jurídica». S’elimina la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la rehabilitada de l’àmbit de la discapacitat. Desapareix, per tant, l’antiga visió d’incapacitar a qui no es consideri suficientment capaç, passant a ser l’idea central l’establiment de mesures de recolzament per a qui les necessiti, sent aquestes mesures un terme ample que englobi tota mena d’actuacions: acompanyament amistós, ajuda tècnica en les comunicacions de declaracions de voluntat, trencament de barreres arquitectòniques i altres barreres, consells o, inclús, quan sigui necessari, la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat. Amb aquestes mesures de recolzament, per beneficiar-se’n no caldrà cap reconeixement administratiu de la discapacitat. I la nova llei estén el seu àmbit als assumptes patrimonials, però també personals de tota mena i decisions de la vida ordinària. La preferència anirà sempre cap a les mesures voluntàriament adoptades per la persona amb discapacitat, essent-ne clar exponent els poders i mandats preventius. Es reforça la «guarda de fet», transformada en una institució jurídica de recolzament. Quan el guardador hagi de fer un acte de representació, necessitarà autorització judicial ad hoc. I es recull la figura del defensor judicial, previst per a una situació de conflicte d’interessos amb la persona amb discapacitat. I totes aquestes mesures hauran de ser revisades periòdicament, en un termini màxim de tres anys o, excepcionalment, sis anys.

No es tracta d’un canvi de terminologia, sinó d’un nou i més encertat apropament a la realitat: que les persones amb discapacitat són titulars al dret a prendre les seves pròpies decisions, dret que ha de ser respectat. És, per tant, una qüestió de Drets Humans, que ha de comportar un canvi de l’entorn, una transformació de la mentalitat social i, especialment, de la dels professionals del Dret, jutges, magistrats, notaris, registradors, que han de prestar els seus servies a requeriment de les persones amb discapacitat, d’acord amb els nous principis i no amb l’antiga visió paternalista avui desfasada.