Mai sabrem si Alla, la víctima del crim de Porqueres, tenia dipositades esperances en l’amor com a redemptor d’una vida extraviada. En una selfie, cares rialleres, llavis petoners. Mentre Norman Mailer escriu The executioner’s song/La canción del verdugo, sobre la figura del criminal executat Gary Gilmore, rep una carta d’un tal Jack Abbott, intern de la presó d’Utah on havia estat pres Gilmore. Què pot explicar dels malsons de les garjoles si no n’ha trepitjat mai cap! Vols saber com es comet un assassinat? Esteu tots dos dins la cel·la. T’has fet amb un ganivet que amagues entre les cames. Ell somriu i parla d’alguna cosa. Pensa que ets ruc i agafa confiança. Tu li mires fixament el tercer botó de la camisa. Mentre parles i somrius poses el peu esquerre darrere el cos. Agafes el ganivet, l’espatlla esquerra es belluga endavant i el món fa una volta. Li acabes d’enfonsar el ganivet al pit.

Mailer, rarament en ell, li respon la carta. Comença una relació epistolar. L’aprecio moltíssim, senyor Abbott, per sobreviure i per haver après a escriure tan bé. Té totes les característiques dels escriptors importants i poderosos. En cas que el Consell Correccional li doni la llibertat condicional, el contractaré com a documentalista per 150 dòlars a la setmana. Jack Henry Abbott compleix pena de presó per lliurar xecs sense fons, matar un company de cel·la, escapar-se i atracar un banc de Colorado.

L’editorial Random House, a petició de Mailer, publica In the belly of the beast/El ventre de la bèstia, una selecció de les cartes que Abbott escrigué. Els 15.000 dòlars de drets d’autor li permeten contractar un despatx d’advocats que li aconsegueixen la llibertat condicional. Surt de la presó convertit en una celebritat literària. És convidat a Good Morning America de la BBC, la revista People li dedica un extens article, és fotografiat per Jill Krements, cèlebre retratista i esposa de Kurt Vonnegut. El New York Times dona gràcies a Mailer per haver descobert un diamant en brut de la literatura. Firma un contracte amb el conegut agent literari Scott Meredith i és el convidat d’honor en un sopar celebrat a Greenwich Villages on no falta el vot demòcrata novaiorquès com el mateix Mailer, Susan Sarandon i tota la pesca que celebren que han doblegat el braç a l’administració de justícia.

Quan a una persona se li retorna la dignitat que la justícia li ha rapinyat, sap comportar-se com un sant baró. Llarga vida a Rousseau!

Sis setmanes després de la condicional Jack Abbott i dues senyores que ha conegut en una festa entren en un restaurant de Manhattan a les 5.30 hores. Demana per anar al WC. El cambrer Richard Adams, de 22 anys, li diu que és privat. Se’n fa creus. Un xitxarel·lo de merda li barra el pas! Ell que tracta de tu els Mailer, els Sarandon, els peixos grossos Random House, que la FOX i la BBC es barallen per una exclusiva, ell que és una celebritat literària! Surten al carrer com fan els homes. Abbott du un ganivet a una de les butxaques de l’americana.

Desolat, el pare del noi es pregunta com és que gent culta brindessin per la llibertat d’un psicòpata perillós segons un funcionari de la presó. Tancat Abbott, publica El meu retorn, on explica l’assassinat d’Adams. No se li permet cobrar els dret d’autor, que es destinen íntegrament a la vídua. Té 58 anys quan el troben penjat a la cel·la. Des dels 12 anys, que el tanquen en un correccional, se n’ha passat 45 sol entre quatre parets.

Mai he conegut un home amb una vida tan tràgica com la seva. El que la converteix en doblement tràgica és que ha portat la tragèdia a un jove ple de promeses. Un altre episodi que no em fa sentir orgullós, dirà Norman Mailer.