Ni els media ni els polítics ens parlen que el nostre present i el nostre futur depenen més de l’altra banda del món que de Madrid o Brussel·les. Per si algú en dubtava, voldria posar damunt de la taula dos exemples. Per defensar-nos de la COVID-19 (tant ara com des del primer moment) ens calen mascaretes, guants, vacunes i material mèdic divers que es fabriquen i ens arriben de Xina, EUA i Corea. L’altre exemple és que, el passat mes de març, el portacontenidors Ever Given es va encallar al canal de Suez i va impedir durant una setmana el pas de més de 300 vaixells que venien al darrere. El subministrament de productes bàsics per al nostre funcionament i el de tot Europa va perillar. Aquests dos exemples (però n’hi ha molts d’altres contínuament) són una prova fefaent que som esclaus de la globalització i que, si no ens arriben els productes que la marina mercant ens subministra, la nostra societat queda bloquejada. Pensem què faríem si tinguéssim problemes per abastir-nos de petroli, cereals, vehicles de tots tipus, minerals, productes químics, manufactures i un llarg etcètera.
Sense anar tan lluny, al port de Barcelona la multinacional xinesa Hutchinson, amb seu a Hong Kong, és la concessionària de la principal terminal de contenidors i, a més, també té les concessions dels ports de València, Rotterdam i El Pireu.
La línia Yiwu-Madrid és un ferrocarril de transport de mercaderies que uneix la República Popular de la Xina (Yiwu) amb Madrid. És la infraestructura que cobreix el viatge més llarg del món: 13.000 km en 21 dies. Fou establerta el 18 de novembre de 2014 i va estrenar-se el mateix any. Sembla que tots els camins van a la Xina.
Ho diré de manera més descarada: la batalla geopolítica de cada dia té lloc als mars del sud de la Xina i, en conseqüència, en quina mesura els catalans, espanyols i europeus som sobirans? Els pocs graus de sobirania a què podem aspirar són construint una Europa forta políticament i econòmicament. Ja hi pensen els nostres polítics?
