Miquel Iceta va parlar d’indults el desembre de 2017, quan no s’havia celebrat el judici i encara menys hi havia cap pres independentista condemnat. Quasi tothom el va prendre per ximple i Iceta no ho ha estat mai, més aviat tot el contrari. Poca gent sap de política com ell i el temps (tres anys i mig) li ha acabat donant la raó. Indult és la paraula de moda que Pedró Sánchez ha posat a la venda i que l’ha comprada fins i tot l’empresariat i l’església, per apuntalar la idea que cal «passar pàgina» -textual de Salvador Illa-, suavitzar el conflicte i buscar camins que uneixin les dues parts, lluny del frontisme imperant de la darrera època. Molts estan cansats de tant procés i contraprocés que només ha donat oxigen a aquells que viuen de l’enfrontament. Ningú sap com acabarà la ruta oberta per Pedro Sánchez, Oriol Junqueras i Pere Aragonès, ningú; però s’ha de provar una via diferent. Els que ho han llegit amb uns altres ulls són el líder del PP, Pablo Casado i el de JuntsxCat, Carles Puigdemont. El primer perquè creu que la seva fórmula és la que li permetrà recuperar un electorat que l’ha abandonat, sense adonar-se que l’ha perdut en part per aquesta estratègia; i el segon perquè la seva causa queda diluïda en un irrellevant segon pla. Els dos tenen dues opcions: sumar-se al tren del nou procés o córrer el risc de perdre molt més del que ja han perdut fins ara.
