El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, convida el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, a la «concòrdia i al diàleg».
Dues paraules que expressen el desig de convivència en harmonia i pau que ha de ser extensible, com a mínim, a tots els ciutadans de l’Estat espanyol.
Tanmateix, em permeto afegir-hi amb «coherència» que d’acord amb el Diccionari.cat vol dir «Actuació d’acord amb el pensament».
Faig meva l’arxiconeguda i cèlebre frase de John F. Kennedy, i em dono llicència per aplicar-la al nostre context de conflicte territorial: «Llavors, compatriotes, no pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres; pregunteu què podeu fer vosaltres pel vostre país.
Conciutadans del món (dic d’Espanya), no pregunteu què pot fer Estats Units (dic Estat espanyol) per vosaltres, sinó què podem fer junts per la llibertat de l’ésser humà (dic i també dels diferents pobles)».
Atès que les nostres arrels són cristianes, proposo que el diàleg demanat per elaborar el «pensament que defineix l’actuació» se sostengui sobre els principis i valors proposats per la Doctrina Social de l’Església.
Si els llegim, els assimilem i els aprofundim, sense prejudicis, veurem a priori com en el diàleg podem harmonitzar i assolir la concòrdia de dretes i esquerres, empresaris i obrers, joves i grans, homes i dones, tant si parlem un idioma o un altre, tal com versifica l’immortal Salvador Espriu:
«Diversos són els homes i diverses les parles, / i han convingut molts noms a un sol amor»
(Un sol amor que, per a mi, és la convivència democràtica)
Però, quins són aquests principis? Quins són aquests valors?, vies segures per a viure en democràcia.
Principis: bé comú; drets de la persona i per extensió natural dels pobles; solidaritat i subsidiarietat. Aquests quatre principis esdevenen les quatre potes que aguanten i alimenten la convivència. Si en falla un, fallen tots quatre. Si se n’escurça un, la convivència va coixa i trontolla.
Valors: tres són els valors essencials. La veritat, la llibertat i la justícia. Però perquè la convivència social funcioni de debò, són necessaris també l’amor i la misericòrdia.
En relació amb aquests valors, us ofereixo quatre pensaments per a la controvèrsia.
«...I la veritat us farà lliures» –digué Jesús. I Hannah Arendt, filosofa jueva germano-americana també ha dit: «El sentit de la política és la llibertat». Per reblar el clau de la llibertat, una frase de Miguel de Unamuno: «La llibertat és un bé comú i quan no hi participen tots, no seran lliures el que es creguin tals».
Si parlem de justícia, és adient el que va dir sant Tomàs d’Aquino: «Justícia sense misericòrdia és crueltat, i misericòrdia sense justícia és la mare de la dissolució» (DOCAT105).
Que els principis i els valors de la «concòrdia», el «diàleg» i «la coherència» no siguin només pels components dels governs que composen tal «taula de diàleg», sinó perquè tots els grups cívics, socials, polítics i religiosos dialoguin per debatre’ls, profunditzar-los i assimilar-los.
La pau no arriba per atzar i molt menys per imposició, sinó pels que la cerquen i la treballen.
