La gent del carrer veiem i patim cada dia el destarotament de la política. Sembla que a Catalunya però també a Espanya, Europa i arreu del món, la política i els polítics tenen comportaments insans, que molts qualificaríem de malaltissos.

Abans de caure en la fantàstica migdiada estival, estava llegint els fonaments de la filosofia budista i he tingut la sensació que una mica de budisme podria ser una bona medicina per als polítics en general.

En Buda va establir les «quatre nobles veritats», que són els preceptes bàsics que qualsevol budista ha d’assumir i constitueixen una potent medicina filosòfica. La primera veritat és que el patiment forma part de la vida dels humans. La segona, que el patiment no passa per accident, té una causa, normalment prové del desig desmesurat, l’afecció i la ignorància. La tercera és que el patiment pot ser vençut si en descobrim la causa. Si s’elimina la causa, s’elimina l’efecte, és a dir, el patiment. La quarta i més important és que hem d’exercitar-nos per vèncer aquest sofriment mitjançant la reflexió i la disciplina. Aquestes «veritats» proposen un camí important per superar les proves més dures de la vida i, per tant, poden resultar profitoses per a les persones sumides en circumstàncies difícils.

El budisme defensa la igualtat moral de les persones, però advoca per la responsabilitat individual, així com per la compassió cap al proïsme. En el pensament budista, tot el que fem comporta conseqüències, fins i tot i especialment la nostra conducta moral. Pot ser que no ens sigui possible triar el trobar-nos en una situació determinada, però sempre disposem d’unes opcions sobre el que fem davant d’aquesta situació. En definitiva, cal triar, i si triem opcions bones, succeiran coses bones. Per contra, si triem opcions dolentes, succeiran coses dolentes. Aquest plantejament implica que almenys una part de la responsabilitat i el control del que ens succeeix és de les persones.

El budisme porta més de 2.500 anys a Àsia, però la seva relació amb la política dels països en els quals està present difereix molt dels uns als altres. Mentre que en llocs com Myanmar els budistes dominen l’agenda política, al Japó o Singapur són pràcticament irrellevants. En altres països, com l’Índia o la Xina, aquesta religió és una eina política més en mans del Govern.

M’he despertat de la reparadora migdiada i a poc a poc m’ha passat pel cap que una mica de budisme ens aniria molt bé a tots, però especialment als polítics. Com ho veieu?