Aquesta dita fa referència al fet que no és bo alterar l’ordre de les coses i s’escau plenament al parc eòlic marí que s’ha projectat al golf de Roses. La notícia va esclatar a principis d’any, quan BlueFloat Energy i SENER van presentar un primer document (desembre 2020), força deficient, per iniciar les consultes prèvies que preveu la llei d’avaluació de l’impacte ambiental.
El projecte ha estat mal rebut al territori pels seus impactes ambientals, econòmics i socials. S’han endegat un seguit d’iniciatives ciutadanes d’oposició (amb plataformes d’oposició com Stop Macro Parc Eòlic Marí), malgrat els esforços dels promotors per vendre, a tort i a dret, les bondats del gegantí parc (amb aerogeneradors totalment experimentals), fent servir arguments tan febles i esbiaixats com que tot plegat pot ser un nou atractiu turístic per a l’Alt Empordà.
Doncs bé, molts mesos més tard, el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic sotmet a informació pública (amb termini per presentar al·legacions fins al 8 de setembre) l’avaluació estratègica dels plans d’Ordenació de l’Espai Marí (POEM). L’objectiu general dels plans, segons manifesta al document, és «propiciar l’activitat i creixement sostenibles dels sectors marítims de manera compatible amb el respecte als valors dels espais marins i amb l’aprofitament». I, pel que fa a l’eòlica marina, es tracta «d’identificar zones de prioritat al possible desplegament d’infraestructures per a l’explotació d’energia eòlica marina de caràcter comercial».
Pel que fa a l’anomenada Demarcación Levantino-Balear (de la qual formen part les costes de Girona), el document identifica una zona prioritària (l’única a tot Catalunya i que bateja com a LEBA2) per a l’energia eòlica marina que curiosament coincideix amb el polígon proposat per BlueFloat Energy i SENER per instal·lar-hi el macroparc Tramuntana.
Els científics som poc donats a creure en les casualitats i normalment pensem que sempre hi ha amagada alguna relació causa-efecte. Com s’explica que els promotors proposin una zona al golf de Roses molts mesos abans (cal incloure el temps que van necessitar per redactar i tramitar els seus documents) que el Ministeri determinés que era una zona adequada per instal·lar-hi eòlica marina de caràcter comercial? Mai em passaria pel cap pensar que van tenir informació privilegiada per invertir una bona quantitat de diners en projectes i estudis ambientals abans de saber què decidiria el Ministeri (mitjançant un estudi del CEDEX, un organisme tècnic que depèn de la mateixa vicepresidència). Mai. Simplement crec que se la van jugar i realment van posar el carro davant dels bous, decidint desenvolupar un projecte a un espai marítim del qual encara no s’havia decidit la seva idoneïtat.
Complicat, oi? Doncs aquí no acaba tot. Hi ha una versió anterior del POEM, també elaborat i aprovat pel mateix Ministeri, que declarava el cap de Creus i golf de Roses com a zona «d’exclusió» per l’energia eòlica. En canvi, ara, poc més de 10 anys després, declara la mateixa zona com a «apta». Per què ha passat «d’exclusió» a «apta»? En aquest temps no s’ha modificat ni s’ha reduït cap figura de protecció, la font de càlcul per un suposat recurs eòlic és la mateixa (estudi del IDAE) i sense disposar de mesures representatives in situ i, finalment, si s’ha millorat el coneixement científic és precisament en contra de l’ús del territori que es pretén amb el desenvolupament d’una central gegantina d’energia eòlica marina.
L’únic argument que dona el nou estudi per canviar d’opinió és el fet que els aerogeneradors siguin flotants i no sobre pilones.
A banda que no hi ha cap experiència en el món d’aerogeneradors flotants de 258 metres d’altura (els proposats pel golf de Roses), caldria veure si la superfície ocupada pel conjunt de morts i les estructures d’ancoratge és menor que la d’una pilona. Si el que es pretén és que la reducció en la superfície d’ocupació del sòl marí sigui l’element decisori del canvi de criteri, podria no ser veritat i, per tant, seria un argument absolutament feble.
Molt em temo que estem davant d’un model de desenvolupament de les energies eòliques totalment errat, tant en terra com en mar. És un model que repeteix els errors dels combustibles fòssils. Però en el cas del parc marí en el golf de Roses, els promotors no només han posat el carro davant dels bous, sinó que un emplaçament que fa deu anys era dolent, ara és bo sense que cap criteri o coneixement científic ho avali. Se sap que el paper ho resisteix tot, però el Ministeri hauria de ser capaç de justificar sòlidament aquest canvi de criteri.
Estic convençut que per al desenvolupament de l’energia eòlica fa falta vent, però sobretot seny.
