L’aparició del Web 2.0 va trencar el monopoli dels actors polítics i els mitjans en el procés de producció i distribució de continguts d’interès per a l’opinió pública. D’aquesta manera, les xarxes socials han reescrit la fórmula sobre la generació i el consum d’informació. Com assenyalen els autors del llibre Tweeting to Power, Jason Gainous i Kevin M. Wagner, això ha donat lloc a l’aparició de noves possibilitats de comunicació i acció per part dels tres elements fonamentals en aquesta equació: els polítics, els periodistes i la ciutadania. Durant el segon decenni del segle XXI, Twitter ha passat a ser un espai utilitzat per les figures polítiques per difondre els seus missatges. Després de la reeixida campanya del demòcrata Barack Obama a les eleccions presidencials de 2008 als Estats Units, l’ús que fan els polítics d’aquesta plataforma no ha deixat d’augmentar. Nombroses investigacions sobre Twitter se centren en aspectes com la presència dels polítics en aquesta pàgina. Resultats com els publicats per la doctora Eva Campos suggereixen que les campanyes estimulen el creixement en el nombre de candidats i representants que s’uneixen a la xarxa, en confiar que, així, es fomentarà la seva capacitat de lideratge. No obstant això, els fets constaten que aquest mitjà 2.0 és emprat, sobretot, com a vehicle per a l’autopromoció, per llançar campanyes negatives contra els adversaris –a l’estil del successor d’Obama, el republicà Donald Trump– i, en definitiva, per a la mobilització partidista.
