Hem tret Messi del Barça, l’hem tret perquè som pobres i ha estat el president del Madrid, Florentino Pérez, qui s’ha hagut de prendre la molèstia d’explicar-nos que no havíem d’acceptar l’almoina de la Lliga espanyola, perquè superant l’Estat i actuant pel nostre compte, i basant-nos en la nostra qualitat i personalitat, podríem treure molts més diners. Tot això ens ho ha hagut de venir a explicar el senyor Pérez, president del Madrid, a nosaltres els suposats maulets. Ell i només ell va tenir el valor de crear la Superlliga contra els Estats i la burocràcia i ara ha tingut la valentia de denunciar Tebas, i per tant la Lliga espanyola, davant dels tribunals.
A Espanya és Madrid, i no Catalunya, qui realment vol i pot crear un Estat propi. A nosaltres el que ens agrada és la queixa i l’almoina, fer comèdia, creure’ns superiors vestits amb la còfia de les minyones, tirar-nos pets al concert de Sant Esteve al Palau i fer-nos els melòmans i els patriotes fent voleiar una estelada amb el Cant de la Senyera. Som un poble desgraciat, mesquí, barat, covard, fins i tot el tercermundisme crioll pot aixecar-nos la camisa. Som uns febles exposats al xantatge, incapaços d’entendre el poder, inútils per manar. Som dèspotes amb qui no toca i uns xoriços amb qui ens pot ajudar. No som valents quan cal, no entenem la política, i confonem els sentiments amb l’excés de sucre. És tanta negligència que costa de creure que no sigui maldat.
Hem insultat Tebas, hem insultat Florentino Pérez i ens hem empassat com uns autèntics retardats les llàgrimes milionàries de Leo Messi. Hem plorat per un extorsionador que amb la seva avarícia sense límits, la seva tirania esterilitzant i la seva decadència, ha dut el Barça a la bancarrota, amb la inestimable col·laboració de patriotes com Gerard Piqué, que porten anys cobrant molt per damunt del seu valor i arrossegant el prestigi del Barça i de Catalunya pels principals camps d’Europa.
Aquest és el nostre resum. El dia que Laporta fa la roda de premsa, assisteix a la nit a Cap Roig a un concert de José Luis Perales. L’endemà dina a Botafumeiro amb Florentino i Agnelli. Bartomeu, que ha arruïnat el Barça, no el posaren de president ni Franco, ni Rajoy, ni Aznar, ni Tebas ni Florentino. El va votar sobiranament el soci del Barça. Això va de democràcia. Friso perquè el club s’hagi de vendre i deixi de ser dels socis. L’única possibilitat que el Barça sobrevisqui és que els socis no tornin a votar mai més. Els socis del Barça són la comunitat de votants més deplorable del món. Ells han arruïnat el club votant Sandro i Bartomeu. Haurien de ser expulsats de l’Estadi i haurien de passar la resta de llurs insignificants vides disculpant-se.
Tot això ho hem fet nosaltres. Això és el que sabem fer. Després de tantes lliçons donades, no tenim ni garantida la supervivència del club. Som una banda. Amb Catalunya ha passat el mateix. Això és el que fem, això és el que som. Una fallida històrica, per aquesta tràgica barreja d’arrogància i d’incompetència. Som una afició de tercera divisió amb una mentalitat de lamentable equip amateur. Ens enreda qualsevol amb una pastanaga, fent així amb un bitllet de 500. Si fóssim meuques, estaríem estripades als 20 anys i intoxicades de tota quanta porqueria, perquè no hauríem tingut valor ni per exigir-li al client que es posés condó.
A Messi el vam crear pagant-li tractaments que un argentí llavors només havia vist a les pel·lícules de ciència ficció (i això quan viatjava a Xile), vam alimentar una família d’arreplegats, i ara el burro de Jorge Messi va en avió privat pel món, un avió privat que hem pagat nosaltres com babaus i a sobre permetem que ens xulegi. A Florentino Pérez aquestes coses no li passen. Perquè sap qui mana i sap que és ell.
Hem pagat tot i encara les prostitutes hem semblat nosaltres. Ja et dic que si haguéssim hagut de fer la carrera física, a banda de la moral, no hauríem durat ni dos anys al mercat i estaríem totes infectades. Som uns socis de vergonya aliena, un Bartomeu que ens el vam triar expressament i va ser el president més votat de la història de la institució, com també ho havia estat Sandro Rosell, una de les persones més dolentes i menyspreables que he conegut a la meva vida i que si encara no hem trobat les proves que justifiquin el seu presidi, ja les trobarem.
Hem tret Messi del Barça però no l’hem tret quan tocava ni pels motius que tocava ni entenent perquè l’havíem de treure. Hem comparat aquesta decisió amb l’afusellament del president Suñol. Estem fent el ridícul i ni som capaços d’adonar-nos-en. Des de que el president Puigdemont va canviar de cotxe sota un pont, l’1 d’octubre de 2017, que els catalans hem viscut sota un pont i no n’hem tornat a sortir. L’única jugada mestra és el mal que nosaltres mateixos ens hem fet sense l’ajuda d’absolutament ningú. Mal físic, amb conseqüències ben tristes i funestes per al mateix Puigdemont, però sobretot un mal humiliant, desmoralitzant, arrasador de qualsevol esperança. Quan Jordi Turull va sortir de la presó i se’n va anar d’excursió, i Josep Rull va saltar fent puenting vaig pensar que vetllava millor per llurs llibertats el jutge Marchena, mantenint-los empresonats, que Pedro Sánchez concedint els indults. Catalunya avui, i com abans ho admetem, millor, és una deficiència. Una deficiència cognitiva, política, econòmica, intel·lectual i moral.
Al primer partit que Florentino va coincidir a la Llotja amb el ja president Puigdemont li va dir: «President, en el 86 tú y yo votamos lo mismo, y nos iba muy bien». Ara Puigdemont és un fugitiu, Florentino continua essent el president d’ACS i del Madrid, Messi ja no és al Barça, estem arruinats i Laporta i Florentino, gràcies a Déu i a Ferran Reverter, voten el mateix.
