El cop d’Afganistan també patentitza els riscos de l’excés de sensibilitat. Per aquest motiu Biden ha perdut la seva bonhomia després de quedar en ridícul, i s’hagi negat enèrgic a enviar a joves nord-americans a morir per un país que els seus habitants s’han negat a defensar, perquè l’imparable avanç talibà va culminar sense baixes. L’anàlisi especular amb Síria oblida un petit detall, els refugiats de Kabul no fugen del Govern, aquí fuig el Govern. Un general desertor i la seva família són refugiats polítics?
Biden ha declarat que l’Afganistan és per als afganesos, així que Pequín i Moscou s’han afanyat a acollir un engendrament tribal que la seva màxima activitat econòmica durant les últimes dècades ha estat el tràfic d’heroïna. Els talibans canvien de socis i donen rodes de premsa a la televisió que prohibeixen, on el seu portaveu admet fins i tot la pregunta d’una dona. O interrompen la programació de la BBC per contrarestar la versió dominant. Pot comparar-se la hiperactivitat dels fanàtics amb la passivitat dels cerebrals europeus. La famosa Unió anuncia que vigilarà molt de prop l’evolució dels esdeveniments a Kabul. Segur que aquest mesurat avís de Brussel·les ha infós pànic als reconqueridors del país asiàtic.
La realitat és com sempre de revés. Washington volia desfer-se del fardell afganès que li costava cent mil milions anuals, amb independència del dolor que aquest abandó causi a la minoria democràtica del país. Europa desitja frenar en sec el reflux migratori, per això es mostra comprensiva a la interlocució dels talibans. No hi ha vots en una repetició de l’onada siriana, un clam a Alemanya a la vora de les eleccions. Si algú vol col·laborar amb la inexistent resistència afganesa, pot deixar de comprar productes de la Xina començant per les mascaretes, atès que Xi Jinping és el nou narcopadrí de Kabul. Oi que la proposta sona ridícula? Doncs obliga a sufocar com a mínim els excessos de sensibilitat, generalment hipòcrites.
