Els meus lectors saben que els articles que faig quinzenalment els dedico a tractar temes relacionats amb el medi ambient, preferiblement propers. Però sovint per comprendre els fenòmens a petita escala cal conèixer el model global que els determina. Avui parlaré del canvi climàtic a nivell planetari i el tema s’escau perquè aquest mes d’agost el grup intergovernamental d’experts (coneguts per l’acrònim IPCC) ha fet públic el seu sisè informe, de quasi quatre mil pàgines, en el qual s’exposa l’estat de la qüestió amb totes les evidències acumulades des del darrer informe de 2013. Han publicat també un resum més digerible (que podeu trobar a IPCC AR6 WGI TS.pdf) i intentaré extraure’n les conclusions més importants.

D’entrada, l’evidència acumulada confirma que anem malament, molt malament. Es comprova que hi ha un escalfament del clima a una velocitat desconeguda en els darrers dos mil anys i que es produeix per influència humana degut a les emissions de gasos hivernacle associats a determinades activitats.

L’informe calcula que durant el període 1850–2019, l’activitat humana ha alliberat un total of 2390 GtCO2 degut, sobretot, a l’ús de combustibles fòssils. Aquesta immensa quantitat de CO2 la natura, intel·ligentment, fa molt temps l’havia retirat de l’atmosfera, segrestant-la en forma de carbó i petroli. La humanitat, de manera inconscient, en poc més de 150 anys ha alliberat tot el carboni acumulat durant molts milions d’anys.

Els experts aporten una dada molt interessant: cada 1000 GtCO2 produïdes provoquen un increment entre 0,27°C i 0,63°C en la temperatura superficial global. Per tant, cada tona de CO2 contribueix al canvi: res és innocu. Aquí rau el problema, almenys en gran part. Aquesta evidència hauria de fer pensar i molt, com s’aborda la transició energètica i la urgència de fer-la amb criteris de sostenibilitat

Es demostra també que els canvis afecten ja totes les regions del món, fins i tot les inhabitades, amb fenòmens climàtics extrems. A continuació l’informe analitza cinc possibles escenaris fins l’any 2100, amb increments tèrmics de la superfície de la Terra a l’horitzó de final del segle XXI, que van d’un mínim d’1,8ºC a un màxim de 5,7ºC. En aquests escenaris també es consideren altres gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’òxids de nitrogen o els aerosols. El que determina l’Acord de París (2015) de no superar un increment de 2ºC (preferiblement d’1,5ºC) sembla cada cop més un objectiu voluntarista que real.

Les conseqüències d’aquesta alteració del clima són prou conegudes, més allà de l’escalfament: canvis en el règim de precipitacions i humitat del sol, fenòmens extrems cada cop més freqüents i intensos (es demostra una relació entre l’increment de les temperatures mitjanes i els fenòmens extrems degut a que l’atmosfera acumula més energia), la reducció de l’eficàcia dels embornals de CO2 (inclosos els oceans) que són els encarregats de retirar part d’aquest excés, etc. Alguns fenòmens no eren esperats, com el debilitament de la corrent marina del Golf, que circula per l’Atlàntic Nord i que pot provocar un canvi dràstic del clima a Europa (en aquest cas un refredament). A més, l’afectació humana del clima es pot mantenir durant segles o mil·lennis (és a dir, continuaran els efectes un cop eliminades les causes, per exemple, en l’increment del nivell del mar).

El document científic concedeix com mai importància al tema del metà, un gas que està en menor concentració que el CO2 però que té una capacitat quasi 30 vegades superior de retenir el calor. Alguns científics parlen que el metà pot ser el responsable del 20-40% de l’escalfament global. La seva concentració a l’atmosfera està augmentant, després d’uns anys d’estabilització. El problema amb aquest gas és que la seva generació antropogènica està relacionada amb la producció de determinats aliments i a més hi ha una important contribució natural, associada en zones humides principalment. Per tant, és molt més complicat reduir-ne les emissions.

Penso que el que cal destacar del darrer informe del IPCC són tres conclusions fonamentals: 1) que les dades científiques confirmen el pitjor escenari d’un escalfament global provocat per la humanitat, 2) que si s’aconsegueix eliminar les causes, determinades conseqüències del canvi climàtic poden persistir segles i mil·lennis i 3) cal revisar els efectes d’altres gasos amb efecte hivernacle ja que fins ara l’atenció s’ha centrat en el CO2.

Evidentment hi ha molt més al document dels experts; he fet només una simplificació que pot ser agosarada.