El Segon Manifest Convivialista/Per un món postneoliberal, publicat a França el febrer del 2020, posa les bases filosòfiques d’un món interdependent, postneoliberal i postcreixement, que afronti el marasme actual de l’emergència climàtica, l’augment escandalós de desigualtats, la concentració de la riquesa i poder i la pèrdua de democràcia. Som en un moment crític en plena crisi sanitària, econòmica i social i el tema pren enfocs nous. És una crida per retrobar-nos i lluitar des de la no-violència per canviar una realitat que, només aparentment, sembla imposar-se’ns des de l’art de viure junts. Aquest manifest –un centenar de pàgines en català, publicat abans que en castellà– ha estat treballat durant una dècada amb aportacions de 275 personalitats de 33 països diferents –la llista consta al final–, totes elles intel·lectuals i activistes amb diferents sensibilitats transformadores, entre les quals, Alberto Acosta, Leonardo Boff, Jean Ziegler, Boaventura de Sousa Santos, Noam Chomsky (i, entre els hispànics, Federico Demaria i Daniel Innerarity), només per fer alguns noms. Presentat com una del conviure («viure amb»), ha de permetre als humans competir per una millor cooperació, progressar amb consciència plena d’una naturalesa finita en recursos naturals i amb la certesa compartida de la necessària cura dels altres i del món. No es tracta de cap imposició política, de cap doctrina dogmàtica ni de cap recerca de solucions màgiques. L’imperatiu categòric de la filosofia no és altre que el d’evitar l’excés, la desmesura, l’arrogància de la superioritat (l’hybris grega). Ja inicialment es deixa constància de tres punyents pinzellades: a) els joves es mobilitzen cercant sortides al món globalitzat; b) l’hegemonia de les idees no sempre s’ha de convertir en accions hegemòniques, perquè un altre futur és possible (més enllà de la Societat de Mont-Pèlerin que va voler acabar amb el keynesianisme de la redistribució estatal); c) cal conjurar els sis postulats neoliberals per excel·lència. I quins serien aquests postulats? 1) No hi ha societats ni col·lectius ni cultures; sols hi ha individus; 2) L’ambició i l’afany de lucre són bons; 3) Com més s’enriqueixin els rics, millor, perquè tothom fruirà de les engrunes; 4) El lliure mercat sense restriccions és desitjable ja que s’autoregula sol; 5) Si anem a més, anem a millor; no hi ha límits; i, 6) No hi ha alternativa al món actual.
Parteix perquè la deriva actual s’origina pel fet que les doctrines polítiques heretades (capitalisme, comunisme, liberalisme, anarquisme...) no són guies suficients davant la finitud dels recursos naturals, la pluralitat de cultures, l’aspiració infantil d’arribar a una desmesura o omnipotència tan inherent al desig humà com impossible. Omnipotència impossible (allò que els antics grecs anomenaven l’hybris). Cal innovar cercant una filosofia de la vida en comú, a la recerca de la cooperació, que no evitarà el conflicte, però el mirarà de resoldre sense violències. No es resigna a acceptar les coses com ens venen donades, ni a l’enaltiment de la globalització neoliberal ni als profetes populistes de tendències feixistoides. Es parteix de cinc principis comuns, que han de ser equilibrats i temperats uns i altres: no som amos de la natura (principi de naturalitat propi del pensament ecològic), pugnem contra tot tipus de discriminacions (principi de comunitat proper al comunisme), la principal riquesa és la de les relacions socials (principi de socialittat, apreciat pel socialisme), a la recerca de reconeixement és la primera motivació humana (principi d’individuació, reivindicat per l’anarquisme), i, finalment, el principi de l’oposició creativa pel qual valorem com a foraviats certs liberalismes en relació amb els que van acabar amb les monarquies absolutistes i despòtiques. El Manifest va tant contra els que treballen per a l’extensió planetària d’un capitalisme rendista i especulatiu, aspiren a la omnipotència econòmica d’un creixement desmesuarat a costa de saquejar el planeta imobilitzar el desig d’omnipotència política i identitària tot segreguen odi i l’anorreament de l’altre.
Enllà de l’imperatiu categòric ja exposat, ofereix quatre orientacions generals per al futur de la humanitat: 1) Per al 2050 l’objectiu ecològic hauria de ser zero (0 emissions de gas d’efecte hivernacle, 0 consum d’energies fòssils, 0 residus tòxics i de risc); 2) Conduir una lluita decidida a favor d’una reducció significativa de les desigualtats, amb la instauració incondicional d’una renda mínima i l’assoliment tendencial d’un sostre de renda i de patrimoni, amb un import que no depassi el que seria majoritàriament percebut com a moralment (o socialment) inacceptable. 3) Fer renéixer l’ideal democràtic tot anant més enllà de la democràcia representativa fins a la democràcia d’opinió i la democràcia directa i participativa (via trobades de la societat civil i referèndums d’iniciativa ciutadana, tot instaurant una democràcia efectiva a les empreses); i 4) Cal promoure un universalisme plural (el denominat pluriversalisme),que permeti a diferents cultures, religions o filosofies un marc per dialogar i oposar-se sense violències.
Com aconseguir-ho? Destriant què cal rebutjar de la societat actual, què cal conservar i sobre què cal innovar. Deliberant arreu: en els llocs de treball, en les associacions, en les empreses d’economia social i solidària, en els partits polítics. Caldrà organitzar tant trobades convivialistes presencials com en les xarxes associatives, cíviques i polítiques, que reconeguin d’un projecte com aquest en podria sorgir una Internacional Convivialista, que ajudi a enquadrar les infinites lluites i alternatives a la recerca d’un món que superi l’hegemonia capitalista neoliberal. Aquesta Internacional s’oposaria a la Internacional Neoliberal, que es reuneix cada any a Davos, al Club de Bilderberg i té moltes Escoles de negocis escampades pel món, i podria complementar la sorgida poc després del Manifest, la Internacional Progressita, promoguda per Gianis Varufakis i Bernie Sanders, tot col·laborant amb la Fundació Ètica Mundial, sorgida l’entorn de Hans Küng (la qual, a partir de la premissa «No és possible un nou ordre mundial sense una ètica mundial» promociona quatre compromisos: la cultura de la no-violència i del respecte a tota vida, l’ordre econòmic just i solidari, un estil de vida honrat, veraç i tolerant i la igualtat entre home-dona).
