Casado va il·lustrar el personal distingint llengües a dojo, menorquí, eivissenc, formenter... I, per continuar amb la docència, ara la Camacho il·lustra el Senat perquè no sigui dit que només són natges que escalfen cadires. Llull (quan jo era escolar era «Raimundo Lulio» al llibre de text) no era de Mallorca, com ens havien dit els independentistes, sinó de Menorca, on parlen menorquí, com vam aprendre de Casado; March no té res de valencià, com havíem estudiat a la doctrinària escola catalana, no: és gallec, no sabem encara si de la Costa da Morte, de les ries o de la riba del Miño, però gallec de soca-rel, ens informa la Camacho. Les Alzines hauria de demandar per danys i perjudicis a una antiga i ja envellida alumna que desprestigia en públic l’escola gironina. Quan compto tants exiliats a Madrid que van voler construir una Catalunya per a «tots» els catalans (també per a totes les catalanes, és clar), planyo aquella comunitat que ha acollit i ha d’alimentar la pobra gent que no deixàvem viure tranquils.
