En llegir la portada del nostre diari corresponent al divendres 17 d’aquest mes de setembre, em vaig sentir reconfortat. Ja era hora que un membre de la direcció de la FOEG, associació empresarial gironina vinculada a Foment Nacional del Treball, gosés dir que «hem deixat el país en mans d’il·luminats». Una referència bidireccional: Govern català i Govern d’Espanya. Tots en el mateix sac, àdhuc, vaig entendre, els parlaments respectius, el de Catalunya i les Corts Generals. No tinc cap objecció a una expressió tan franca com real sorgida del meu col·lega, l’advocat Joan Casadevall. De fet, això d’«il·luminats» en sonà als meus «iluminatti» posats de manifest en nombrosos articles que he publicat al Diari de Girona al llarg dels últims anys amb la diferència que només enfocava als catalans.
Ignoro si l’amic Casadevall ha estat centre de crítiques dels seus companys de junta. Tot podria ser i rs d’estrany ho trobaria, la FOEG porta molts anys fent com les vídues dels Evangelis: porten llums d’oli i ploren en la intimitat. És el que passa respecte de les elits empresarials, professionals, directives, mediàtiques i d’altres que en aquest país diuen representar la societat civil. Fals de socarrel. Aquí només es representen a si mateixos i encara gràcies. Sense anar més lluny, la directiva de la FOEG, inclòs el seu figuerenc president, tan sols representa per estatuts i per llei als socis que la integren. De representació col·lectiva dels empresaris gironins res de res. Ho poden dir tan alt com vulguin, però, reitero, no és així ni per la llei que els empara – publicada en el BOE abans de que ho fos la Constitució - ni pels estatuts d’entitat que es varen donar per a governar-la i que registrats foren en la finestreta d’aleshores. Més poca-solta és el cas de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, que, per imperatiu legal, representen els interessos del tot el teixit econòmic de la seva demarcació. Des de que, en temps del PP, el legislador espanyol va suprimir l’anomenada «taxa cameral» o com es digués, han quedat abduïdes pel govern de torn i s’han reconvertit en una mena de «don Angel, sí señor», el majordom per excel·lència dels tebeos de la meva infància. Dit d’altra manera, en una finestra exclaustral del govern de Catalunya de la qual pengen llacets i banderes independentistes per «posar-lo», que constitueixen un bon resum de la seva feinada a favor de l’interès general del teixit econòmic del país.
Que el discurs d’en Casadevall, agafat com un tot, no agradés al director territorial de Treball i Empresa, ni tampoc al secretari general d’UGT, és d’una lògica aclaparadora. En primer terme, pel seus exigus currículums personals en matèria de creació i foment d’empreses i de creació de llocs de treball. No estan on es troben per substituir els emprenedors, sinó massa sovint per posar-los pals a les rodes. En segon lloc perquè, coneixent en Jan, se li’n refot en matèria d’agradar o de no agradar. Ell va a la seva i aclarit va quedar quan, taxat de pepero i de seguidor d’en Trump, els va respondre amb un clar «les meves idees només som meves», com així ho han estat sempre sota l’aixopluc del liberalisme més pur, doncs no en va ser fundador del sempre enyorat Club Liberal de Platja d’Aro, al costat del plorat Jordi Comas, que es va distingir per portar primeres espases del pensament liberal i de la política en ple estiu a l’hotel Aromar omplint sempre el seu menjador.
Que hem deixat el país en mans d’il·luminats resulta una obvietat. Què hi fan els dogmàtics dels podemites al govern d’Espanya? Gràcies, il·lustre Albert Rivera de Cs, per haver-ho permès. Què hi fa Colau d’alcaldessa de Barcelona? Gràcies, autoanomenats «senyors de Barcelona». Què hi fa la CUP al Parlament fent de ròtula condicionadora del govern de la Generalitat? Gràcies, elits periodístiques, empresarials i d’altres de Barcelona, així com classes menestrals de l’interior de Catalunya pel seu hedonisme i manca d’apadrinament de l’interès general. Tots plegats, uns covards. Això sí, presumits. I no pregunto què hi fa una tal Madrenas d’alcaldessa de Girona perquè els quatre cridaners que s’amunteguen a la plaça del Vi fent el xitxarel·lo cada cop que se’ls ofereix causa en munten un sidral que d’aquest món dit civilitzat no ho és.
P.S.- Estic d’acord amb l’article que el company Sostres va publicar aquest dijous sobre en Laporta i el Barça. Afegir-hi, tanmateix, que el Barça és avui tumor nascut de l’independentisme i que només l’extirparà un saudita quan compri el club i el transformi en societat anònima esportiva. Els socis, pobrets, a la seva cova prehistòrica. S’han ben lluït elegint president i juntes.
