És un dels manuals més pràctics i apreciats per totes les branques del budisme. És un text que convida a la reflexió personal. La clau de volta de l’obra està en la sentència: «L’home virtuós és feliç en aquest món i és feliç en el món esdevenidor. Ambdós és feliç». L’obra està atribuïda a Budha Shidharta Gautama i consta de vint-i-sis capítols.
Al capítol I llegim: «Tot el que som és el resultat del que hem pensat».
Al capítol III veiem: «Per gran que sigui el servei que ens faci una mare, un pare o qualsevol altre parent, major serà el que en faci un ànim ben intencionat».
Al capítol V hi trobem: «Si el neci s’ajunta amb el savi, encara que visqui amb ell tota la vida, així copsarà la veritat com la cullera el gust de l’escudella».
I al capítol XI diu: «L’home que ha après poc, envelleix com el bou; se li augmenta la carn, però no la ciència».
Shidharta Gautama, nascut al segle VI aC, és el mestre i fundador del budisme. Rebutja les mortificacions inútils del bramans i se centra solament en la meditació. Durant el dia meditava intensament sobre si mateix, i sobre els altres, sobre l’origen del mal, i sobre el suprem fi de la vida.
Gautama res esperava dels déus i tot de si mateix i de la meditació. El Nirvana (immortalitat) apareix com la penúltima etapa de la Iniciació. Desconfia dels déus, perquè han creat el món. Budha reconeix en les encarnacions la victòria sobre les passions, buscant el perfeccionament. Tal és la llei de Karma, encadenament causal de les vides.
Els pobles budistes han romàs en estat d’estancament. Els que han desenvolupat una activitat sorprenent, com el Japó, ha estat gràcies a instints i a principis contraris al budisme.
