Demà dimecres, a la llibreria 22, hi haurà la presentació del llibre El monstre de gel, de què és autor el Dr. Ramon Andreu Anglada, una de les personalitats més importants de la psicoanàlisi al nostre país. Fruit de la nostra amistat, nascuda en la meva etapa com a llibreter a Calella de Palafrugell, em demanà que en fos un dels presentadors, petició que li agraeixo.
Nasqué a Vic l’any 1937. Visqué una infantesa difícil. Dos fets foren importants pel que ha estat la seva trajectòria professional: patí una neurosi, que, fins anys més tard, no li fou diagnosticada ni tractada, i se li despertà la sensibilitat per l’escriptura.
De la promoció del 1962, s’inicià en la medicina general i en la interna. Com a adjunt del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, visqué l’epidèmia de còlera de l’any 1969. Aquell mateix any es casà amb Rosa Dolcet, reconeguda psicòloga.
La neurosi que patia i el tractament psicoanalític corresponent, començat quan tenia vint-i-vuit anys, el portaren al vessant psicoanalític. Una persona que l’ajudà molt en aquell procés fou el professor Mario Foz Sala. De llavors ençà, ja no hi hagué marxa enrere i s’hi endinsà com a professional: «Vaig decidir dedicar-me a ajudar els altres, de la mateixa manera que vaig ser ajudat jo».
El 1970 començà la seva tasca com a psiquiatre al Centro de Diagnóstico y Tratamiento Atarazanas. Del 1972 al 1982 treballà a l’Hospital de Sant Joan de Déu, on, entre els anys 1983 a 1993, exercí com a professor. A partir de llavors visita en l’àmbit de la pràctica privada.
Sigmund Freud (1856-1939) és el seu referent principal. El van atreure les seves obres, el descobriment de les quals li canvià la vida. Quant als mestres que tractà directament, ell destaca de manera especial els doctors Ferran Angulo, Ramon Meseguer Albiach, Mario Jaite...
Els seus coneixements i experiències els ha plasmat en dos llibres: El GPS secreto de nuestra mente i Las cartas que los padres nunca recibieron (Ed. Octaedro) i ara, amb aquest, El monstre de gel, els quals conformen una trilogia que suposa una aportació importantíssima al món de la psicoanàlisi.
El Dr. Andreu continua atenent pacients, escrivint articles i llibres i practicant les seves aficions preferides. És un home optimista i positiu, tot i que està convençut que hauríem d’haver hagut d’aprendre molt més de les lliçons que ens ha ofert la història.
Una vida plena de servei i estimació. Per molts anys, Dr. Andreu!
