Vaig tenir estudi en el carrer Calderers més de quaranta anys. Això fa que la meva vinculació amb els voltants de Sant Fèlix hagi estat sempre molt forta. Conec el barri i els seus veïns i encara que ara faci un any que n’he marxat, hi continuo tenint un sòlid vincle afectiu. És per això que tot sovint hi faig un tomb per tal de confraternitzar amb amics i coneguts. Aquestes visites sovintejades tenen un punt neuràlgic, el Forn Montserrat, una pastisseria emblemàtica que històricament ha format part del cor de la ciutat.

No fa gaire, un diumenge al matí, vaig entrar al Forn per a saludar al mestre pastisser Pere Pujolràs i al seu primer oficial, en Josep. Els vaig trobar, en un moment de recés, llegint el Diari de Girona. Al veure’m entrar, em comentaren una notícia que feia poc havia publicat el degà de la premsa gironina. En concret em varen preguntar si havia llegit la proposta que feia l’agrupació local del PSC, de situar el nou Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona (MAMICdG) al carrer Barcelona, recuperant per a la ciutat el garatge Forné, l’antiga SEAT, tot descartant la idea inicial del consistori que, ara per ara, el pensa emplaçar a la Casa Pastors.

Els vaig dir que la veia amb molts bons ulls. Ja era hora que, des de l’esfera política, algú recollís una idea que fa anys va llançar el pintor Enric Ansesa Gironella. Sembla doncs que aquesta veu que clamava en el desert, ara podria ser escoltada. Aquesta proposta que ara mateix algú podria tenir damunt d’una taula a la Plaça del Vi, faria que el MAMICdG recordés una mica al Guggenheim novaiorquès, per allò que els dos museus d’art modern tindrien una rampa.

Estic convençut que aquesta iniciativa, tindrà una bona acollida dins el món artístic i acadèmic atès que, en el seu moment, des d’aquests sectors, ja es va donar suport a la idea de catalogar l’edifici construït per l’arquitecte Joan M. de Ribot i incloure’l a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La proposta de la Casa Pastors no em sembla adequada per a l’ús que li vol donar l’ajuntament. És un edifici petit, anacrònic i amb massa pedra, més ben dit, roques de la Gerunda ibèrica, romana i cristiana. Estem totalment d’acord amb la proposta que formula la regidora i diputada Sílvia Paneque, una persona dinàmica amb qui hem col·laborat en multitud de tasques socials/culturals, des de l’època que jo donava classes a l’escola Annexa.

El MAMiCdG del Garatge Forné creiem que no hauria ser un museu de les elits artístiques, sinó que més aviat hauria de ser un espai inclusiu on hi poguessin tenir obra, en el seu fons museogràfic, tots els artistes que han desenvolupat la seva activitat a Girona, o han tingut presència a la ciutat al llarg del segles XX i XXI. I quan diem tots, estem pensant òbviament en la Mela Muter, Modest Urgell, Santiago Rusiñol, Pere Farró, Fidel Aguilar, Ricard Guinó, Prudenci Bertrana, Pons Martí, Isidre Vicens, Pere i Josep Perpinyà, Enric Ansesa Gironella, Joan i Ramon M. de Carrera, Tharrats, Planell, Fidel Roig, Aguilera, Colomer Gallostra, Tapiola, Planells, Roca Delpech i Roca Costa, Gironella, Adroher, Joan Domènech, Lozano, Lluís i Joan Mateu, Quim Hereu, Jesús Portas, Vila Fàbrega, Emília Xargay, Fulcarà, Torres Monsó, Domènec Fita, Montse Guanter, J. Álvarez Niebla, Dolors Noguer, Fina Planas, Carles Vivó, Manel Palahí, J. Soler, Vilallonga, Casellas, Enric Marquès, Damià Escuder, Bosch Martí, Narcís Comadira, Faixò, Corominas i també els grups Estampa Popular, Praxis -75 i ADAG, Bep Marquès, V. Huedo, Jep Romà, Mercè Ferrer, Dolors Bosch, Joaquima Casas, Montse Llonch, Glòria Morera, M. Ll. Tarrús, Mercè Huerta, Pia Crozet, Montse Costa, Montserrat Lacomba, Núria Feliu, Glòria Cortina, T. Barbero, Roser Oliveras, Helena Olivé, Ció Avellí, Leonci Quera, B. Ansón, Piculives, Narcís Costa, Jordi Gispert, Carles Is López, Carme Sanglas, Quico Estivill, Assumpció Mateu, I. Esteve, Manuel Bayo, Pep Camps, C. Torrent, Pep Admetlla, Esther Baulida, Jordi Amagat, Isabel Banal, Lluís Hortalà, Marc Palau, Leonard Beard, Martorano, Xavi Subirós, Jordi Mitjà, Baena, Lluís Vila, Roser Bover, Pep Aymerich, Àlex Noguer, Germans Palacios, Pere Noguera, Xavier Escribà, Max Varés, Jordi Isern, Quim Hugas, Celso Lagar, Lluís Roura, Margit Kocsis, Evdokim Perevalsky, Xicu Cabanyes, Lluís Güell, Jordi Bosch, Vayreda Canadell, Marcel Dalmau, Rosa Serra, Mim Juncà i algun altre nom que segurament encara em deixo.

La quantitat de gent creativa que tenim entre nosaltres es gairebé infinita i, des de la nostra concepció humanista llibertària, pensem que tots hi haurien de ser. I si es volgués, encara hi podríem afegir artistes de comarques, o internacionals que han decidit venir a viure entre nosaltres... Per no parlar dels fotògrafs, arquitectes... per als quals potser caldria adequar un altre espai més adient.

Estem convençuts que calen nous museus que mostrin l’obra recent dels artistes d’aquí, en el context d’una nova concepció democràtica i socialista dels espais expositius.

Catalunya és terra de grans artistes més enllà de les patums, Miró, Tàpies, Dalí, Plensa... i el món ho ha de saber. Si finalment la proposta de la regidora Paneque Sureda reeixís, suggerim que en algun racó del museu, s’hi posés a manera d’homenatge una placa recordant que en aquell antic garatge i varen treballar dos dels líders sindicals (Pedro Montalbán i Josep Barbarà) que varen ser acomiadats dels Químics l’any 1962 després d’encapçalar la primera vaga que va tenir lloc a les nostres comarques durant el franquisme.

L’any 1993, Robert Redford va fer una proposició indecent a Demi Moore en un casino de las Vegas. Creiem que la proposta que Sílvia Paneque fa a la ciutat, recollint una idea d’Enric Ansesa, no només és molt decent, sinó que a més, és molt raonable i hauria de tenir una gran acollida i prou consens, tant dins del món artístic i cultural, com per part de tota la classe política, més enllà d’ideologies.