Vénen (o continuen) temps difícils per a l’aeroport de Girona. Per estrany que sembli, en aquest cas les previsions de la Generalitat i l’Estat coincideixen: el nombre de passatgers trigarà a recuperar-se després de la pandèmia, i essent optimistes l’any 2026 tindrà 2,1 milions de viatgers, quan el 2008 arribava a superar els cinc milions.
El fet que finalment l’Estat hagi descartat l’ampliació del Prat (cosa que em sembla molt bé) obre nous horitzons per a Girona. La futura construcció del TAV, si finalment es materialitza (permetin que ho dubti), pot suposar un revulsiu per a Vilobí, però serà en va si no decidim abans quin model aeroportuari volem ja no només a Girona, sinó al conjunt de Catalunya. Cal una estació per portar només turistes a Barcelona? Si això no va acompanyat d’una política de rebaixa de taxes, a les companyies de baix cost els seguirà costant trobar motius per volar a Girona en lloc d’El Prat, i em vénen al cap imatges d’estacions d’alta velocitat buides que tots hem vist arreu de l’Estat. Volem companyies que repercuteixin en el territori? Doncs a tornar a reforçar la promoció. El problema és que el model no es decideix des del territori, sinó des de Madrid. I mentre això sigui així, costarà molt redirigir el rumb de l’aeorport.
