Les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la pandèmia estan donant ales a partits i moviments d’ultradreta que es fan forts aprofitant el brou de cultiu que la precarietat i la pobresa provoquen a escala planetària. Comparteixen un discurs antiimmigració i ataquen sense complexos valors i drets que havíem assumit àmpliament, com l’avortament, la igualtat de gènere o la lluita LGTBI. Comparteixen també un nacionalisme extrem que advoca per recuperar sobiranies negant que la superació de problemes com la fam, el tràfic de persones o el canvi climàtic necessiten solucions globals i compartides. L’America first en versió local, nosaltres primer, és el seu credo.

Aquesta setmana hem vist com Isabel Díaz Ayuso, en la seva cursa per superar Vox, posava en qüestió un dret humà fonamental com és el dret a l’educació gratuïta, proclamant sense complexos que no podem «regalar-li» a tothom. Com si els drets humans fossin un «regal» o un privilegi reservat a uns pocs, «els de casa» normalment. Hem vist també com el major sindicat de classe italià, la Confederació Italiana del Treball, CGIL, patia un atac violent per part del feixisme reorganitzat que utilitzava una manifestació antivacunes per destrossar la seu d’un dels principals símbols de la classe treballadora. Com apuntava el secretari d’organització de CCOO a Catalunya, Andrés Querol, ho feia enarborant la bandera del dret a la insolidaritat i sota el crit de «llibertat». Llibertat per no assumir els esforços que requereix superar la pandèmia, llibertat per explotar els treballadors i treballadores o rebutjar les polítiques contra el canvi climàtic.

L’atac contra la CGIL és la constatació de com els valors de les esquerres, basats en l’internacionalisme que intenta unir els esforços de la classe treballadora més enllà de les fronteres, són més necessaris que mai perquè continuen representant el principal enemic d’uns moviments que busquen el replegament identitari en un escenari global de crisi i incerteses.

Un escenari on és cada vegada més crucial el paper de les organitzacions que expressen una voluntat inequívoca de canvi econòmic i social cap a un sistema més just i igualitari i unes esquerres capaces de fer front a les conseqüències més nefastes que ha tingut el capitalisme, unes esquerres que defensin el pacte, la cooperació i el diàleg, els valors encarnats pel federalisme que són l’oposat al nosaltres primer.

Catalunya, Espanya i Europa necessiten enfortir els moviments europeistes i federalistes d’esquerres que parteixin de la base que tots els éssers humans tenim els mateixos drets, però que malauradament formem part d’un món amb un ordre social injust, amb greus problemes comuns, com les desigualtats creixents o la degradació mediambiental.

A Catalunya, una de les organitzacions que defensa aquests valors és Federalistes d’Esquerres, que va néixer el 2012 coincidint amb el replegament identitari del nacionalisme català per defensar la necessitat d’una sortida a la crisi política basada en un projecte compartit i solidari amb els pobles de Espanya i Europa. Una associació que al llarg dels anys ha defensat causes netament d’esquerres com l’obligació de la Unió Europea d’acollir a les persones que fugen de la fam i de la guerra o la necessitat de preservar les societats del benestar de la seva desaparició. La nostra societat necessita més organitzacions com aquesta, és urgent que els valors de les esquerres es facin més grans i més forts i avançar en la construcció d’un projecte global de justícia social per tothom. No només pels de casa.