Ja sé què estareu pensant. Però si el 12 d’octubre va ser fa dues setmanes? Bé, ja sabeu que aquest comentarista molt al dia no està. Però, de fet, es celebra una cosa de fa 529 anys, tampoc ara vindrà de quinze dies. Celebrar el 12 d’octubre amb una desfilada militar al Regne d’Espanya és com una gran xarlotada. No se n’adonen, però fan una desfilada militar el dia que simbòlicament Colom creu que ha arribat a les índies. És a dir, celebren una equivocació, perquè en realitat descobreix un nou continent. Però és que tampoc descobreixen res. Allí hi havia molta gent. Però és més, de tots aquells territoris ara no en pertany cap a Espanya, ni un. Tots es van revoltar contra l’exèrcit de la monarquia espanyola i l’exèrcit espanyol les van perdre una a una. Sense parar. Sense remei. De les darreres, Cuba. Francesc Layret ens explica com Pi i Margall va fer profecies abans de la guerra amb Cuba. Des del primer moment va dir Pi que «devia donar-se l’autonomia a Cuba i per això més tard, quan Moret va dir que era necessari concedir-la, el gran Pi va poder replicar-li: «Ara, no. Aquesta era la solució d’abans. Ara no hi ha altra solució que concedir la independència».

El Regne d’Espanya vol reivindicar un imperi però a més vol que les seves colònies l’estimin. Homeeee. Això és com si els catalans no entenguéssim que els nostres almogàvers eren tan salvatges com els que més quan van arribar a conquerir el Partenó d’Atenes. Allí encara, en alguns indrets, als nens petits per fer-los por se’ls diu: nen que vindrà un català. No es pot pretendre tenir un imperi i ser bona persona.

L’exèrcit espanyol va capitular en aquests indrets: República Dominicana 1859, Haití 1697, Louisiana 1800, Veneçuela 1811, Paraguai 1811, Argentina 1816, Xile 1818, Colòmbia 1819, Florida 1821, Mèxic 1821, Guatemala 1821, El Salvador 1821, Costa Rica 1821, Panamà 1821, Perú 1821, Equador 1822, Hondures 1823, Nicaragua 1823, Bolívia 1823, Uruguai 1823, Puerto Rico 1898 i Cuba 1898. Fora d’Amèrica: Filipines 1898, Sidi Ifni 1969, Guinea Equatorial 1968 i el Sàhara Occidental (Sakia-el-Hamra i Riu d’Or) 1975. Així doncs l’exèrcit espanyol va perdre totes les guerres i es va dedicar a altres coses. Francesc Layret al Congreso de los Diputados deia l’any 1919: «En cambio, en España, el Ejército, durante el siglo XIX se ha ido formando en una mala escuela de las guerras civiles; no ha estado ávido de combatir al extranjero, sino ávido de combatir siempre sus propios hermanos.»

Jo si fos el rei Felip VI, deu nostre senyor me’n guardi per sempre, no faria la desfilada i molt menys el dia 12 d’octubre, un dia que, a més, Franco pretenia celebrar una raça hispànica. Només una ullada a la figura del dictador i qualsevol idea de raça superior se’n va a fer punyetes sense afegir cap paraula. És que hi ha moments en què sembla que la història quedi congelada.