Tots els partits del Parlament català són botiflers. Tots, excepte JuntsxBlindar o com es digui avui, que és l’únic que vol blindar Laura Borràs perquè no hagi de deixar el Parlament per les acusacions de corrupció. Si els altres partits fossin catalans de debò i no uns venuts a l’espanyolisme, entendrien que, com més corrupta sigui la segona autoritat de Catalunya, millor representa la Catalunya actual.

Una Borràs blindada no desentonaria enmig de Tigers i Panzers a la batalla de Kursk. És tan gran la seva talla que, segons la fiscalia, abans de ser nomenada presidenta del Parlament ja s’esforçava a cometre frau, falsedat documental, malversació i prevaricació, sabent que tot això l’impulsaria a les més altes cotes polítiques en un lloc com la Catalunya postprocés. Amb un currículum així, no s’entén que encara no sigui presidenta de Catalunya, està clar que l’escó a la tribuna del Parlament li queda petit. ¿Qui representa millor que ella, un procés que ha servit només per aconseguir prebendes i càrrecs, per enriquir-se i per viure com a paixàs? Si, Déu no ho vulgui, Laura Borràs ha d’abandonar l’escó, ens costarà trobar un substitut de pes similar.

És natural que es resisteixi a deixar el càrrec. Potser el sou de 155.000 euros hi té alguna cosa a veure, però deu pesar més el fet de poder ajudar amics, repartir contractes, en fi, sentir-se una mica com una fada protectora, ella és generosa de mena. No per res, els seus devots asseguren que aquesta dona val el seu pes en or, aquí crec que exageren. Si la justícia considera corrupció destinar els diners públics a ajudar amics, és que la justícia no té cor i és legítim desobeir-la.

- Contractes! Tinc contractes petits, dels que no necessiten concurs! Vinga, que me’ls treuen de les mans.

Si a Catalunya és normal desviar diners a gent que coneixem només de referències i viu a Waterloo, perquè jugui a revolucions imaginàries, més lògic és beneficiar amics i coneguts, que utilitzaran els diners en coses més tangibles. Laura Borràs no està en política per qüestions d’ego, sinó per raons altruistes, com la d’ajudar als éssers estimats. Sense descuidar-se d’ella, que la generositat comença sempre per un mateix, almenys entre els de JuntsxPasta o com es diguin.

El reglament del Parlament és clarament obsolet. Un reglament que insta a retirar l’escó als diputats acusats de corrupció, no pot tenir cabuda a Catalunya, o qualsevol dia JuntsxAfanar o com es diguin, es podrien trobar sense representació, cosa que seria un atemptat contra la democràcia: molts catalans volen tenir uns representants polítics que, a més d’enganyar-los, facin el que vulguin amb els diners públics. Abans, els bons catalans deien que preferien ser robats pels nostres que pels de fora, ara ja no és que ho prefereixin, és que els encanta.

L’única forma de lluitar contra la corrupció, a Catalunya, seria dissoldre el governet i totes les seves ramificacions. Mentre tal cosa no sigui possible, hem d’aprendre a conviure amb aquesta corrupció, recordar que és aquí i ens envolta. Per això, res com veure cada dia la figura de la Borràs, allà a dalt, volent donar lliçons de democràcia.