La missió fonamental de qualsevol ajuntament, sigui de Catalunya o de qualsevol altra comunitat autònoma, consisteix a gestionar de manera eficient els recursos econòmics i materials del municipi, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, tenint en compte les seves expectatives, i sentir-se compromesos amb l’interès general, així com respondre a les necessitats de les persones, associacions i empreses locals, tot això, creant un clima de convivència i preservant l’equilibri entre l’entorn ambiental i la població. Han de procurar que el seu municipi resulti amable per als ciutadans, en el qual aquests convisquin amb seguretat, harmonia i felicitat. Això significa administrar la res pública de tal manera que el benefici sigui comú i igual per a tothom. És tasca dels ajuntaments, entre d’altres, l’ordenació del territori, aplicar un règim fiscal just, confeccionar i aprovar els pressupostos anuals, protegir la cultura, l’esport i el medi ambient, atendre els serveis socials, promocionar el turisme i qualsevol altra activitat econòmica, el correcte funcionament de la policia i ordenar el trànsit, etc. En definitiva, administrar, sense cap tipus de discriminació, els recursos que generen, entre els d’altres procedències, els impostos que paguem els soferts contribuents.

Però no són només les obligacions esmentades, i algunes més, les que depenen dels ajuntaments. També ho són la defensa dels patrimonis, interessos i el bon nom dels ciutadans, sempre que siguin legítims i no sigui en perjudici de tercers o municipals. I aquesta ha estat la situació en què recentment s’ha vist immers l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni amb dos casos molt diferents, delicats i no fàcils de resoldre. En primer lloc, l’alcalde es va haver d’enfrontar durament als responsables d’Urbanisme de la Generalitat que pretenien, mitjançant la promulgació d’un decret de tipus urbanístic que, si s’aplicava, pràcticament arruïnava moltes famílies del municipi i que, afortunadament, gràcies a la intervenció de l’alcalde, va reeixir. En segons lloc, més recentment, l’Ajuntament ha hagut de sortir en defensa d’alguns dels seus funcionaris i polítics que han estat vexats per cert individu que, borratxo de llibertat d’expressió i saltant-se la subtil línia que separa el que és llibertat d’expressió del que no ho és, ha vomitat contra aquests homes i dones, sense cap tipus de proves o indicis, greus insults i calúmnies.

En ambdós casos, l’Ajuntament, per unanimitat de l’equip de govern, ha reaccionat amb la rapidesa i l’energia que calia i ha aconseguit resoldre satisfactòriament el primer cas, i en el segon, ha presentat la corresponent querella contra el personatge en qüestió, el qual ja ha estat detingut per la Policia Local de Calonge i entregat als Mossos d’Esquadra, que l’han posat a disposició del Jutjat de Guàrdia de Sant Feliu de Guíxols. El jutge, després de prendre-li declaració, va decretar posar-lo en llibertat condicional amb càrrecs. Ara només falta que, si és declarat culpable, caigui sobre ell tot el pes de la llei. És que hi ha comportaments presumptament delictius, com els d’aquest individu, sobre els quals no hi té cabuda ni l’oblit ni el perdó.