L’epilèpsia és un trastorn del cervell en el qual grups de cèl·lules presenten excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de manera sobrepassada. La reconeguda especialista en neurologia Mar Carreño aclareix que «l’epilèpsia no és una malaltia psiquiàtrica o mental».
Avui en dia, els fàrmacs permeten que la gran majoria de les persones amb epilèpsia puguin portar un estil de vida normal i aconseguir una inserció social i laboral satisfactòria. Un text en accadi (llengua de l’antiga Mesopotàmia) mostra que l’epilèpsia ha estat afectant les persones al llarg de la història.
A l’edat medieval, els «epilèptics» visqueren marcats pel temor del sobrenatural i el demoníac, i eren anomenats «caducus i demoniacus». A les dones se les titllava de bruixes, i per això eren cremades; o bé les tancaven, i si quedaven embarassades se les enterrava vives. Als homes se’ls expulsava de la ciutat on vivien, no abans d’haver-los castrat. I en el Renaixement, persones epilèptiques eren acusades d’endimoniades i cremades en les fogueres de la inquisició.
Contràriament, a l’antiga Grècia, l’epilèpsia estava relacionada amb genis i divinitats, anomenant-la la malaltia sagrada. Dins de la mitologia grega, la veiem associada amb les deesses de la Lluna, Selene i Àrtemis. Els grecs creien que personatges com Juli Cèsar i Hèrcules van tenir epilèpsia.
Personatges històrics amb epilèpsia: el rei bíblic Saül, Alexandre el Gran, Joana d’Arc, Teresa de Jesús, Isaac Newton, Pere I de Rússia, Napoleó Bonaparte, Lord Byron, el papa Pius IX, Fiódor Dostoievski, Alfred Nobel, Vincent van Gogh, Vladímir Ílitx Uliànov (Lenin), Albert Einstein, etc.
