Fa un parell de setmanes escrivia des d’aquest mateix racó del diari que l’esquerra espanyola s’estava suïcidant. Les contínues baralles entre el PSOE i Unides Podem només servien per a lesionar els interessos de Pedro Sánchez de cara a les properes eleccions legislatives.

Però vés per on el PP vol seguir els mateixos passos. L’enfrontament entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso ja està posant en alerta a tots els barons del partit. Fins i tot l’andalús Moreno Bonilla demana que s’acabin uns enfrontaments que perjudiquen la marca conservadora.

El PP aixecà el vol gràcies a la contundent victòria d’Ayuso a la Comunitat de Madrid. El seu triomf fou indiscutible i els constants enfrontaments amb el president del govern li donaren un resultat impensable fa pocs mesos. Ella té com a home de confiança Miguel Ángel Rodríguez, un estratega polèmic que fou al llarg de molts anys la mà dreta de José María Aznar. Ha estat l’home clau perquè el PP governés Madrid al costat de Vox, sense cap mena de complex. Però a la seu del carrer Gènova no el poden veure ni en pintura.

La dretanització d’Ayuso xoca contra les pretensions de Casado de centrar el PP. Poc a poc la presidenta s’ha anat distanciant del líder nacional i s’ha basat més en els consells d’Esperanza Aguirre o Cayetana Alvarez de Toledo que no pas amb les directrius del secretari general, García Egea.

I és en aquest marc que la direcció nacional del PP no vol que Ayuso presideixi el partit a Madrid. Seria allò més normal, però la desconfiança ha arribat a tal punt que Casado no en vol sentir ni parlar. Mentrestant, Díaz Ayuso no s’arruga i està disposada a plantar cara i anar a una guerra a on hi haurà una bona colla de ferits. Des de la seu central no es vol que es repeteixi la història d’Esperanza Aguirre que des de la presidència regional lesionà greument els interessos de Mariano Rajoy en els seus intents d’aspirar a La Moncloa.

I així han arribat les discussions. Ara se centren en la data del congrés regional i el reglament. Mentre Ayuso voldria les eleccions com més aviat millor, García Egea pretén endarrerir-les per tal de cercar una tercera via. Tenen pànic a perdre el control de llistes en una circumscripció on el PP treu uns resultats fenomenals.

D’altra banda la presidenta madrilenya voldria que tots els militants tinguessin dret a vot, la qual cosa la beneficiaria, però l’aparell vol que en segona volta votin només els compromissaris, la qual cosa li dificultaria la victòria.

La troca és difícil de desembolicar atès que hi ha molta desconfiança entre les dues parts. Pablo Casado intentarà arribar a La Moncloa en la propera contesa electoral davant Pedro Sánchez, però en cas de perdre vol continuar com a cap de l’oposició tot cercant una altra oportunitat. I és aquí on li fa nosa una Díaz Ayuso forta. Però la presidenta madrilenya possiblement no hagi avaluat bé les seves possibilitats, atès que en cas d’una derrota electoral molts militants la culpabilitzarien a ella i difícilment assoliria els seus anhels. El problema és que ambdós protagonistes són de la mateixa generació i difícilment es podran entendre.

La divisió interna penalitza de valent els interessos dels partits. No hi ha res més alarmant pels assessors polítics que la manca d’unitat. El PP, després del congrés de València, se les prometia molt felices. Totes les enquestes li bufen encara a favor, però compte que es comencen a encendre els llums d’alarma i prova d’això es que la premsa conservadora madrilenya ja pren partit per la presidenta o bé pel líder popular. Si la tempesta actual no escampa ràpid, les conseqüències d’aquest enfrontament poden ser letals. Podríem dir allò que dos galls en el mateix galliner no albiren res de bo, però en aquest cas ha sorgit una gallina que plantarà cara fins al final i que no està disposada a seguir les directrius que es marquen des del carrer Gènova. No només tremola Moreno Bonilla a Andalusia, sinó també el món municipal conservador que no està disposat a prendre partida... de moment.