Estàs assegut al Carlemany escoltant com Jordi Bosch agraeix que li hagin donat el premi Bonmatí i de cop t’hi veus. Ets allà, a principis dels setanta, tot i que encara no havies ni nascut, i et veus com un adolescent que encara va a l’institut que es vol obrir camí en el periodisme. I penses com hauria sigut exercir en aquella època, i no saps si millor o pitjor però ja t’asseguro jo que diferent. Fa la sensació que realment ho gaudien, tot i la grisor dels temps i de la ciutat. Que Bosch i tants d’altres d’aquella generació eren uns apassionats capaços de perdre hores i dies per atrapar la notícia, que ser periodista és una manera, també, d’entendre la vida. Avui tot és, a priori, molt més senzill, encara que en tinc dubtes. Els mitjans tecnològics ens han facilitat la feina fins al punt que hem arribat a fer el diari des de casa, una cosa inimaginable, com tantes que ens han passat l’últim any i mig, fa molt poc temps. Ara bé, potser ens hem mal acostumat a trepitjar menys el carrer i a caure en el parany dels comunicats, les declaracions i el perseguir caps de comunicació per comptes de fonts d’informació. Tot va depressa i ha de ser immediat, però també t’atrapa i t’absorveix, i penses quan surts del Carlemany que tens la millor feina del món, i que a pesar de tot, val la pena gaudir-la.
