Abans d’acabar l’any, Girona tindrà 26 estacions de Girocleta. Una xifra més que respectable fruit de l’èxit d’aquest servei públic que es va implantar l’any 2009.

Cada cop hi ha més facilitats per poder utilitzar una bicicleta. Hi ha més carrils bici. En els darrers anys se n’han fet un munt. Poden agradar més o menys, però hi són. Alguns d’estranys (com el de sota les vies), altres passen per un tros de vorera i altres per la calçada. Segons l’Ajuntament hi ha 42 km de vies ciclables. A més, la majoria de carrers ara tenen una limitació de 30 km/h. Per tant, les bicicletes haurien de poder compartir espai amb els cotxes. De fet, allà on no hi ha carril bici així ha de ser.

Però fa por. Moltes famílies van en grup per la vorera. Perquè qui és el valent que va per la carretera amb la bici i el seu petitó? Eduquen en una infracció, obligada per la temença i per la manca de majors mesures de seguretat que l’administració no implanta, no pot implantar o no sap inventar, perquè la ciutat ja està construïda i els edificis no es poden enderrocar.

Cada cop es veuen més vianants adults amb nens que se salten un semàfor en vermell, a peu, perquè tenen pressa. Cada cop més pares i mares aparquen el cotxe sobre la vorera per recollir els infants de l’escola. «És només un moment i plou». Així estem ensenyant a créixer als petits. En futurs incívics.