Ni tan sols es va parar a debatre amb Marta Madrenas i la resta d’autoritats que estaven presentant una nova edició del Gran Recapte al Pont de Pedra de Girona. Ho va cridar sense deixar de caminar cap avall pel carrer Sant Clara. Però, si ens aturem a pensar, aquell crit d’un ciutadà anònim de Girona va molt més enllà de la simple provocació. Ens hauria de servir per preguntar-nos què queda després d’admetre l’evidència que Madrenas i el president del Banc dels Aliments, Frederic Gómez, tenien raó quan lloaven la «gran solidaritat de la societat gironina». És ben cert que gràcies al Banc dels Aliments, a Càritas o la Creu Roja molts gironins tenen accés a una sèrie d’aliments bàsics que, per la seva situació econòmica, no podien comprar. I molts gironins, són molts. 47.000 concretament. Més d’un 6% de la població de les comarques gironines segons les dades del mateix Banc dels Aliments sobre les persones que van atendre al llarg de tot l’any passat.
Admeses aquestes dades és quan, davant del mirall, ens hauríem de preguntar. Què passaria si tants voluntaris de Càritas, Creu Roja, del Banc dels Aliments o de moltes altres associacions no esmercessin bona part del seu temps a ajudar? Què passaria si un any el Gran Recapte no fos un èxit? En la darrera setmana, els diferents partits polítics debatent sobre els pressupostos. Que si Jocs Olímpics d’hivern, que si cal o no ampliar l’aeroport, que si taules de diàleg i embats democràtics, que si més diners per a la transició ecològica, o la digital... Però a on és el polític que ha aixecat la mà i ha dit «Ei, aquí hi ha gent que està passant gana, com ho solucionem?». I la solució no pot continuar sent la «gran solidaritat de la societat gironina (catalana o la que sigui)». La solució ha de venir de la solvència d’un estat del benestar que, un cop més, la pandèmia ha tornat a demostrar que té més esquerdes de les que molts cops volem veure i admetre. Esquerdes que la solidaritat de la societat va dissimulant amb una mena de ciment que, en paraules de l’escriptora Isabel Allende, «serveix per tranquil·litzar-nos la consciència. Però no ajuda als pobres. No necessiten caritat, sinó justícia».
