El Consell de Ministres celebrat el 3 de desembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei d’Ocupació, que si superés tots els tràmits posteriors derogaria la vigent Llei que data de 2015. El meu propòsit en aquest article és destacar alguns dels continguts que considero més rellevants.
Una primera qüestió rellevant de l’Avantprojecte és la seva insistència, des de l’art. 1, en evitar que hi hagi biaixos discriminatoris per raó de sexe en les polítiques d’ocupació, amb mencions a aquesta prohibició en nombrosos articles, a fi d’aconseguir un mercat de treball inclusiu per raó de sexe, i això òbviament sense deixar de banda que ha de desaparèixer qualsevol altre tipus de discriminació. En estreta relació amb allò anteriorment exposat, es comprovarà l’especial interès del legislador a prestar atenció al ple exercici dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, a fi i efecte que en cap cas puguin repercutir en els drets de persones demandants d’ocupació.
Una segona, no menys rellevant és l’adopció de mesures que permetin de manera real i efectiva garantir l’exercici per la ciutadania dels serveis que es regulen a la norma, amb una cartera de serveis adequada tant als qui demanen ocupació com als que l’ofereixen.
La futura norma fa referència moltes vegades, molt correctament al meu parer, a l’alineació dels seus objectius i finalitats amb els marcats per la Unió Europea en l’àmbit de les polítiques d’ocupació i que es plasmen a les recomanacions adreçades als Estats membres.
Considero d’una importància especial un dels principis rectors de la política d’ocupació enunciats a l’art. 5, el de «col·laboració institucional i coordinació entre l’Agència Espanyola d’Ocupació, els Serveis Públics d’Ocupació Autonòmics i la resta d’Administracions Públiques amb competències en la matèria, en el marc de l’Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l’Ocupació i l’Estratègia coordinada per a l’ocupació de la Unió Europea, promovent la cohesió i l’equilibri territorial i garantint la igualtat d’accés a les polítiques actives d’ocupació a qualsevol persona a tot l’Estat, per detectar tendències als entorns productius locals». Cal posar-ho en relació amb un article de rellevant importància al meu parer, que és el 7, dedicat a la dimensió autonòmica i local de la política d’ocupació, i que atorga un paper destacat a les corporacions locals en aquesta política, sempre d’acord als marcs competencials existents i que per això requereix que els serveis públics d’ocupació de les autonomies estableixin els mecanismes de col·laboració oportuns amb aquelles.
La possible titularitat local d’alguna o algunes polítiques d’ocupació queda recollida expressament a l’art. 8 en regular el sistema estatal d’ocupació, integrat per l’Agència Espanyola d’Ocupació, pels serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes, i les corporacions locals, així com per les entitats, públiques o privades, que participin en la implementació de polítiques d’ocupació, en coordinació o col·laboració amb els serveis públics». Competències de les Corporacions Locals que es tornen a posar de manifest a l’art. 10 en regular l’estratègia i instruments de planificació i coordinació de la política d’ocupació, l’Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l’Ocupació 2021-2024 ha de prestar especial atenció a l’àmbit local en el procés de detecció de les necessitats empresarials, i duent a terme actuacions que permetin «la coordinació i relació entre els diferents agents del Sistema Estatal d’Ocupació per a la presa de decisions i l’atenció de les persones i entitats usuàries a través de punts d’atenció unificats i integrats, involucrant de manera especial i proactiva al seu territori els agents locals, mitjançant les oficines d’ocupació i establint programes i serveis que responguin a les necessitats de col·lectius prioritaris per a les polítiques d’ocupació».
No menys important considero la creació del sistema públic integrat d’informació que haurà de reunir «totes les dades relatives a l’ocupació i l’ocupabilitat de les persones i les empreses usuàries dels serveis públics d’ocupació». Certament s’ha destacat la rellevància que el servei d’intermediació i col·locació comprengui entre les seves activitats (art. 37.2.3º) «la informació sobre llocs vacants disponibles –habilitats concretes requerides i condicions de treball ofertes– a petició de persones demandants d’ocupació interessades o, d’ofici, a aquelles el perfil professional de les quals pugui resultar adequat», sent obligat per a les empreses comunicar totes les vacants existents, si bé es remet al desenvolupament reglamentari la concreció de com s’hagi de dur a terme.
L’avantprojecte presta un interès especial a l’atenció especialitzada de col·lectius prioritaris per a les polítiques d’ocupació i l’eliminació de la discriminació per estereotips. Situa la frontera de l’edat juvenil als 25 anys, si bé permet ampliar-la excepcionalment fins als 30 quan hi hagi una situació i una evolució del mercat de treball que així ho requereixi, i puja l’edat madura fins a situar-la per sobre dels 50 anys.
La reconversió jurídica dels serveis públics d’ocupació passa per la seva transformació en una agència espanyola d’ocupació a la qual correspondrà «l’ordenació, el desenvolupament i el seguiment dels programes i mesures de les polítiques actives d’ocupació i de protecció per atur», quedant adscrita al MITES a través de la Secretaria d’Estat d’Ocupació i Economia Social. Entre les seves competències s’inclou la gestió i el control de les prestacions per desocupació. Si bé el projecte normatiu avança cap a una adequada coordinació de les polítiques actives (gestió per les autonomies i també per les corporacions locals) i de protecció contra la desocupació (gestió estatal), encara no es fa el que seria un pas endavant molt important per a la millor prestació de serveis a la ciutadania, com seria el de l’oficina integrada d’ocupació, quedant de moment en la necessitat que les diferents administracions competents facin a la pràctica aquest esforç de coordinació per assolir aquest objectiu. En aquesta prudent línia avança l’avantprojecte quan disposa a l’art. 22 h), segon paràgraf, que «Als efectes de garantir la coordinació entre polítiques actives d’ocupació i prestacions i subsidis per atur, de nivell contributiu o assistencial, es desenvoluparan sistemes de coordinació i cooperació amb els serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes i les administracions locals».
En definitiva, cal formular una valoració globalment positiva de l’Avantprojecte. La norma haurà de contribuir a la millora de l’accés a l’ocupació, de la permanència en aquesta, i de la protecció adequada en cas de pèrdua, de tota la població treballadora, amb especial atenció a les persones i els grups que tinguin més necessitat d’ajuda per part dels poders públics per aconseguir aquests objectius.
