No crec que m’equivoqui de gaire si afirmo que en els (pocs) sopars de Cap d’Any que se celebrin aquest divendres, la majoria brindarà perquè en aquest 2022 la Covid-19 desaparegui d’una vegada de les nostres vides. Així com el desig del 2021 era majoritàriament el de l’esperança amb la vacuna anunciada pel ministre de Sanitat Salvador Illa, ara s’ha reconvertit en un nou anhel que es basa en la confiança col·lectiva de que les tres dosis del vaccí que s’administrin a la immensa majoria de la població serveixin al capdavall per aturar aquest contagi desbocat i així es pugui començar a reconduir una economia que, a la ciutat de Girona, ha deixat locals buits i molts petits comerços, bars i restaurants que, sense haver cobrat encara les ajudes pendents, han rebut indignats l’estocada de les noves restriccions.

Els bons desitjos d’enguany es concentraran segurament en voler un nou any amb bona salut i sense interferències víriques que entorpeixin el normal desenvolupament de les nostres vides. És evident que les noves soques i la variant òmicron apareguda recentment han destarotat completament les planificacions ja que el contagi s’ha estès molt ràpidament de tal manera que hem vist com parents i amics quedaven afectats amb més o menys virulència per aquesta malaltia que ja fa massa temps que dura. Vindran després els anàlisis de la realitat, perquè tants suposats especialistes només han fet llurs diagnosis una vegada han comprovat quins eren els efectes de l’escampada del virus o perquè les autoritats polítiques han actuat de manera tan erràtica prohibint primer, després permetent i/o imposant passaports o mascaretes a l’exterior per acabar amb unes restriccions parcials que no recollien els savis consells del doctor Salvador Macip però que tampoc feien el pes a la Fiscalia que, pel que es veu, hi entenen més que no pas els científics. I així, qui dies passa, anys empeny.

Tot i que aquesta del coronavirus és sens dubte la més important en aquests moments, els desitjos poden anar també en d’altres sentits més propers. Així, per exemple, una vegada passat l’ensurt del virus encomanat, la néta petita segur que formularà un desig que li sortirà de l’ànima perquè el Girona FC pugui aconseguir l’ascens a Primera ja sigui de manera automàtica o per haver-se situat entre els equips que jugaran el play-off i pugui guanyar-lo. Un desig aquest que lògicament també és compartit per bona part de l’afició gironina ja que el darrer partit del conjunt de Michel jugat aquest any a Montilivi contra el Burgos ens va deixar unes excel·lents sensacions que auguren fundades esperances de que el desig pugui convertir-se en realitat.

I els bons desitjos també valen per les coses de la política ciutadana. Alguns faran vots perquè Girona torni ser una ciutat neta i endreçada que sigui l’enveja de propis i forans i que, més enllà de trobar el desllorigador en la qüestió d’una nova empresa de neteja, es vagi fent un necessari dia a dia endreçant racons i raconets i eliminant les males herbes que envaeixen els espais urbans en lloc d’esmerçar temps i diners en serveis ben estranys (què hi feien fa pocs dies dues brigades estassant matolls al descampat del polvorí que no feien cap nosa, ans al contrari?). Però també és convenient que el desig de tenir el nou Trueta vagi acompanyat per un inici de materialització via pressupostos de la Generalitat. El desig d’un nou teatre a Girona amb més aforament i un espai més gran per a espectacles de gran format que ha demanat el director de Temporada Alta Salvador Sunyer segurament haurà de continuar formant part dels anhels que es formulin el 31 de desembre del 2022, com també em temo que ho siguin, almenys durant els propers tres anys, els de condicionar la Casa Pastors com a seu del Museu d’Art Contemporani. Però els bons desitjos no costen diners i sempre es bo somiar i pensar que el futur que vindrà serà millor que el passat que hem deixat enrere. Bon Any 2022!