Una d’aniversaris

L’euro, deia, és la història d’un èxit. En el moment de la seva posada en circulació molts economistes pronosticaven el seu fracàs. Una moneda comuna per un conjunt de països amb economies molt diferents i sense una unió fiscal semblava una utopia. També hi havia la possible reacció contrària dels usuaris. Avui sabem que els pronòstics pessimistes no s’han complert i l’euro està consolidat. La creació del Banc Central Europeu hi té bastant a veure, un banc central sense un estat al darrera que, per això mateix, té molta autonomia. Sense la seva existència Mario Draghi no hauria pogut defensar la moneda durant la crisi del 2008 amb la ja famosa frase «farem el que faci falta per salvar l’euro». També ha estat important el pas cap a una fiscalitat comuna que suposen els fons europeus que s’han aprovat per superar l’actual crisi provocada per la pandèmia, un fons que, per primer cop, suposa mancomunar el deute. Tot això no hauria estat possible sense l’acord de l’eix alemany-francès. A més les eleccions alemanyes han portat a un govern tripartit que defensa el federalisme, una component del qual hauria de ser la unió fiscal cosa que compta amb el suport dels socialdemòcrates europeus que avui tenen un pes important a la UE. Haurem de veure què passa a les eleccions franceses però crec que podem aventurar que França continuarà apostant per enfortir la UE. Les crisis de la UE han vingut més per la política que per la moneda comuna, el Brexit i els plantejaments populistes, anti-democràtics, sobretot a Polònia i Hongria no tenen res a veure amb l’euro.

Crec que coincidiran amb mi si els dic que l’assalt al Capitoli és l’acte més greu contra la democràcia des de la fundació dels EUA. Els resultats electorals certificats pels responsables del recompte mai s’havien posat en dubte i molt menys s’havia intentat imposar un resultat contra les dades certificades. Recordo les eleccions que van enfrontar Bush fill i Al Gore i els problemes de les paperetes de Florida on era governador el germà Bush. Es van anul·lar moltes paperetes de Florida per uns problemes en les màquines que marcaven els vots i l’elecció depenia de Florida. Els demòcrates van demanar recomptar els vots però un cop confirmats els resultats els van acceptar. L’any passat el recompte inicial donava guanyador Biden, els republicans van demanar recomptar els vots cosa que va confirmar la victòria de Biden i encara avui, molts trumpistes van dient que els van robar les eleccions. Trump no va acceptar el veredicte de les urnes i va desautoritzar als responsables del recompte, va llençar una acusació de frau sense cap prova i molts dels seus seguidors el van creure. Al final quan va veure que el resultat seria certificat en la sessió conjunta del poder legislatiu al Capitoli el mateix Trump va demanar als seus seguidors que impedissin la sessió i els més arrauxats van assaltar el Capitoli. La democràcia es basa en l’acceptació de les regles i dels organismes elegits per fer-les efectives. Trump i els republicans van saltar-se les regles i desautoritzar als responsables de fer-les efectives, van atacar frontalment el sistema democràtic americà. Durant aquest any els trumpistes han continuat alletant el mite del robatori i han continuat atacant la democràcia amb una sèrie de lleis a diferents estats claus per l’elecció de President. El sistema americà demana que els possibles votants s’inscriguin a les llistes electorals per poder votar, les lleis aprovades posen dificultats per inscriure’s i fa que molts o no puguin inscriure’s o desisteixen de fer-ho i això afecta més als pobres i a les minories que són més partidaris dels demòcrates. Estan intentant canviar, per una falsa porta, les regles de les eleccions i el partit republicà no es decideix a fer front a Trump i defensar la democràcia. La commemoració hauria de servir per reflexionar. Tot el que sigui intentar canviar les regles per la força o per mitjans espuris dient que es defensa la democràcia és populisme. La democràcia consisteix en consensuar unes regles i acceptar-les. Als EUA tenen un problema i el partit republicà hauria de posar-se al costat de la democràcia per poder-lo solucionar. Quan la democràcia es veu atacada com està passant als EUA o va passar a Catalunya la tardor del 2017, la resposta lògica del sistema és recórrer a la justícia com a garant de les regles de joc. S’ha de fer, però, la solució de veritat només pot venir del retorn a l’acceptació de les regles democràtiques per part dels que se les han saltat. Als EUA això passa perquè el partit republicà es tregui de sobre l’ombra de Trump, a Catalunya passa perquè els partits separatistes diguin que accepten les regles de joc i que si les volen canviar ho faran seguint les normes que tota democràcia té establertes per fer-ho.

Europa ha aconseguit consolidar la moneda i defensar la democràcia, mirin enrere i pensin en el camí fet des del final de la gran guerra. Ho ha fet mancomunant el deute, creant el banc central europeu i amb un avenç pas a pas cap a una federació. Europa no ha acceptat l’intent català de saltar-se les regles ni accepta la deriva populista d’Hongria i Polònia. Les principals democràcies europees s’han conjurat contra l’amenaça dels partits d’ultradreta i, per dir-ho poèticament, reguen cada dia el camp de la democràcia amb les seves decisions.