Des de l’exitosa incorporació d’Alfredo Ortuño, la llunyana temporada 2013-14, els mercats d’hivern han resultat inexistents, o escassament productius, per al Girona FC. Podríem afegir-hi, amb menys incidència, el fitxatge de Cristian Herrera, l’exercici 2015-16. Res més. Recordem. La 2018-19, amb problemes per mantenir-se a la Primera Divisió, només va arribar un lateral, Raul García, que va venir a passar l’estona perquè ja havia fitxat pel Getafe. Temporada 2019-20, dues altes (Brandon i Christian Rivera) per dues baixes (Marc Gual i Coris). Pitjor, l’any passat. Van sortir dos porters (Muric i Suárez) i en va arribar un (Ortolà). Va marxar Ramalho, poc abans que Francisco decidís jugar amb tres centrals, i no es va incorporar cap relleu.

Enguany, anem pel mateix camí. Completat més de la meitat del mercat d’hivern, la majoria dels principals equips de Segona A ja han anunciat nous fitxatges (alguns fins i tot ja han debutat). A Montilivi, el més calent és a l’aigüera. Tenen projecte els propietaris del Girona FC? Gràcies a la fantàstica feina de Míchel, a l’aportació del futbol base i a l’esforç dels jugadors, el Girona es troba, en aquests moments, en condicions de lluitar per l’ascens, i oferint el millor futbol dels últims quatre anys. Després de dues temporades morint-nos d’avorriment, l’equip ha tornat a entusiasmar els aficionats. Ha recuperat l’ànima que havia perdut des de la marxa de Pablo Machín. És ara, o mai. Només falta que els gestors del club donin a Míchel els reforços que necessita.

No serveix l’excusa del pressupost, a la qual apel·la sempre Quique Cárcel. Paguin un bitllet de tornada a Manchester, per exemple, a Pablo Moreno i Nahuel Bustos. Ignoro qui va ser el responsable d’autoritzar pagaments milionaris per fitxar aquests dos nois. Ignoro si algun dia arribaran a destacar en el món del futbol, però, en un any i mig al Girona, temps més que suficient, no han demostrat res (la majoria dels jugadors del B han aportat molt més) i tenen uns salaris desproporcionats. Solucions, per tant, n’hi ha, a menys que Mas-Bagà, Cárcel i companyia anteposin els interessos del Manchester City als del Girona. De què ha servit l’entrada d’un nou accionista, el multimilionari Marcelo Claure, a banda de proporcionar liquiditat a Pere Guardiola i fer tuits des dels Estats Units, si no és per invertir en la plantilla? La matèria primera dels clubs de futbol són els futbolistes, i el Girona necessita uns reforços, com el pa que menja. Si vol aspirar a l’ascens, per descomptat.