La Comissió d'Acció Climàtica, seduïda pel projecte Tramuntana

Com a ex diputat ecologista i periodista vaig tenir l'ocasió de poder assistir a la sessió que la Comissió d´Acció Climàtica del Parlament (10/12/2021) va dedicar al projecte de parc eòlic marí Tramuntana, entre Cap de Creus i Roses. El projecte, impulsat per l'empresa Sener/BlueFloat, consta de 35 aerogeneradors flotants que produirien 500 MW de potència.

La sessió, presidida pel Daniel Cornellà, diputat de la CUP i ex alcalde de Celrà, es va iniciar amb una exposició del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre la implantació de les energies renovables a Catalunya que, segons l'informe d'aquesta institució, reclama el dret a la informació i una satisfactòria concertació democràtica dels afectats.

En el torn de paraules el diputat Cornellà va defensar la necessitat d'una moratòria, mentre no estigui vigent el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables comarca per comarca. El va replicar la socialista Sílvia Paneque dient: “Amb l´actual retard que patim, la moratòria és el pitjor que podem fer”.

Seguidament, l'empresari gironí Jordi Ponjoan, convocat com a vicepresident de la Plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord, es va donar empenta gràcies a un primer manifest de científics del CSIC que reclamen el principi de precaució i es declararen preocupats per l´impacte del parc eòlic sobre la biodiversitat de la zona. Ponjoan, que també va ser la veu dels opositors en el debat que va organitzar a l'Ateneu Barcelonès el 16 de setembre, va repetir els arguments: "Aquest parc és un polígon industrial a 10 quilòmetres de la costa" (en realitat, com replicaria el representant de l'empresa promotora, és a 24 quilòmetres de Roses; 14 del cap de Creus i 14 de l'Estartit). “Es tracte d'una obra gegantina, faraònica”. “Esperem l'informe de l'Observatori del Paisatge”. “Si el parc es fa a 70 quilòmetres de la costa l'associació plega i ens n'anem tots cap a casa”.

L'empresari, paradoxalment, va fer la mateixa crítica que va fer Daniel Cornellà, quan en dues ocasions el diputat va deixar la presidència de la sessió per actuar com a representant de la CUP. Per Cornellà i Ponjoan estem davant de corporacions multinacionals, vinculades a fons d'inversió, que acabaran venent el parc a una empresa energètica de l´Íbex tres vegades més car del que va costar la inversió. “Que es demanin avals per si aquestes empreses ens fallen”, va reclamar Ponjoan.

EL TORN DELS PARTITS.

Els diputats que van intervenir a continuació van mostrar que tenien molta informació prèvia i que ja s’havien reunit amb Sener/BlueFloat. Las rèpliques a Ponjoan varen ser tant educades com contundents:

• “Les comarques gironines són clarament deficitàries en la seva aportació de renovables“ (Sílvia Paneque, PSC).
• “O concentrem els molins que corresponen a Girona en el projecte Tramuntana o els haurem de repartir per tota l'Albera”. ”L'impacte paisatgístic és un tema cultural i subjectiu. A mi els aerogeneradors m'agraden. Són les tecnologies de l'economia descarbonitzada” (Salvador Vergés, JuntsXCatalunya).
• “Es poden posar parcs eòlics al costat de les autopistes i en espais degradats alternatius., i no començar la casa per la teulada” (Daniel Cornellà, CUP).
• “En els parcs eòlics marins que funcionen l'impacte turístic no és significatiu. No és bo enrocar-nos amb aquest projecte” (Lucas Silvano, En Comú Podem).

Conclusió: La majoria de partits opinen que cal complir els objectius de la Llei de Canvi Climàtic (50% del consum elèctric el 2030 s´haurà de cobrir amb renovables i el 100% el 2050). I ho venen projectes grans com Tramuntana o l'acció cooperativa- basada en petits projectes- no serà suficient.

LA VEU DE L'EMPRESA PROMOTORA

El tercer convidat va ser l'enginyer Sergi Ametller, coordinador del projecte Tramuntana. Expectativa a la sala de la Comissió per veure com replicaria les crítiques de la CUP i de l'associació anti parc. Primer cop d'efecte: “Estem preparant una resposta consensuada, no tenim sol·licitada cap concessió. Ni tenim cap dret sobre aquesta zona de mar. No entenem per tant que es vulgui aturar una idea que es troba en fase d´estudi i que és transparent”, va començar dient.

Segon cop d'efecte: Es presenta un vídeo amb intervencions d'experts donant suport al projecte. Entre ells Xavier Pastor, oceanògraf i fundador de Greenpeace Espanya; i Joan Herrera, ex director general del IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía del Ministerio de Transición Ecológica).

Esmento alguns dels temes recollits durant la seva intervenció:

• “La zona escollida és l'única de Catalunya que compleix amb les condicions ambientals i de vent; que és compatible amb la pesca (és zona de veda actual, cosa que no seria així si estigués a 70 quilòmetres); que s'ubica lluny de la costa i a una fondària viable ; amb possibilitats de connectar amb la xarxa elèctrica i sense tenir interferències amb tràfic marítim i d'aeroports”.
• “L'equivalent de la potència que generarà Tramuntana amb fotovoltaica comportaria 1.200 MW en panells fotovoltaics i l'ocupació de 3.000 hectàrees de terra a l'Empordà!”.
• “Amb teulades fotovoltaiques i petits projectes de generació distribuïda no arribaren el 30% de l'objectiu final pel 2030”.
• -“Aplicarem el principi de precaució i demanarem als científics que coneixen la zona que analitzin l'estudi d'impacte (...) El projecte està situat fora de zones de protecció ambiental : Zepa (Zona d'especial protecció per a les aus); dels LIC (Llocs d´importància comunitària) i del Corredor de cetacis del Mediterrani”.
• -“Els 500 MW de Tramuntana representarien el 2% de les necessitats totals el 2050, I el 45% del consum elèctric actual de Girona. Durant els 30 anys de vida del parc estalviarà les emissió de 21 milions de tones de CO2.
• “Les simulacions de l'impacte visual fetes per la plataforma anti no són correctes amb mida i color. Els aerogeneradors es veuran com palets blancs de 7 a 13 m/m. en funció del seu punt d'observació. La plataforma els ha pintat de negre.
• “Les crítiques del president d'aquesta Comissió referint-se a Tramuntana com a una “megaintal·lació” i a un “macroparc” no son correctes. És més petit, molt més petit, que els parcs eòlics marins del Mar Bàltic i del Mar del Nord”.
• “L´empresa promotora no forma part de l´Ibex ni de cap oligopoli com també diu el president. Nosaltres demanem la participació popular mitjançant cooperatives, “crowdfunding” i fins i tot participació de la Generalitat.
• “El parc generarà 7.000 llocs de treball (directes, indirectes i induïts) durant la seva construcció i 500 durant els trenta anys de la vida útil. L´estudi està encarregat a l´Institut Cerdà (...) També volem que una part dels impostos que generarà el parc reverteixin en el sector pesquer i en el territori on està ubicat.

Les intervencions posteriors dels partits van ser molt favorables a la tasca de l'empresa promotora, agraint el diàleg amb el territori, tot i que el parc afecta les aigües territorials espanyoles.

• Anna Torrentà (ERC): “Amb projectes distribuïts no em fem prou”. “Si volem desconnectar-nos de les nuclears hem d´ acceptar projectes com Tramuntana”.
• Sílvia Paneque (PSC): “S'està fent un debat seriós i amb rigor. El felicito per la seva disposició (dirigint-se al representant de Sener/BlueFloat).”Ara ens cal un lideratge públic”. “Som partidaris d'un diàleg amb els científics”.
• Salvador Vergés (JuntsXCat). “Una prova pilot de 50MW, amb 5 aerogeneradors, serviria molt per fer pedagogia, detectar possibles danys i corregir-los”.
• Daniel Cornellà (CUP). “El parc Tramuntana, com el cas Castor, genera pors” (“Res a veure un magatzem de gas amb un projecte de renovables“, replicaria l´enginyer Ametller)
• Lucas Silvano (En Comú Podem): “Volem tenir un contacte fluid amb els promotors. Hem tingut reunions i ho seguirem fent”.

FULL DE RUTA

La CUP manté les suspicàcies i considera el projecte Tramuntana dins de l´estratègia del ”capitalisme verd” i de l'intent de domini dels oligopolis sobre les energies renovables. La base de la seva oposició és l´impacte del paisatge i el risc que el parc afecti a la biodiversitat de la zona.

ERC, PSC, JuntsXCatalunya i En Comú Podem consideren que els promotors fan amb aquest projecte el que no han fet altres empreses energètiques: escoltar, dialogar, rectificar si cal i defensar tècnicament la proposta.

Veurem com es pronunciarà l'Observatori del Paisatge i els oceanògrafs catalans del CSIC quan es presenti l'estudi d'impacte ambiental. Es produirà el pacte entre el Govern Sánchez i el Govern Aragonés per consensuar el projecte pilot de 50MW (com s´ha fet amb el parc eòlic marí a la costa del Rosselló, entre Lecaute i Le Barcarés)? Aquí hi pot jugar un paper els fons Next Generation.

El debat, doncs, s'intensifica. Ara cal que el nostre Govern es mulli a favor o en contra. Que escolti al territori, a l´empresa, als científics i a les formacions polítiques. La transparència i gestió democràtica del parc Tramuntana és la prova del cotó fluix que pot ajudar a desencallar altres projectes endarrerits de la transició energètica.

*Santiago Vilanova és periodista i consultor ambiental