Hem de menjar per poder viure. Ens hem d’alimentar per poder pensar i resoldre les contínues exigències de la vida. Sense menjar ni alimentar-se no hi ha gaudiment possible. Però precisament el drama de la vida és que d’una manera o altre, tots els humans i per descomptat els animals hem de matar per poder menjar. Quan mengem carn, peix, fruites, verdures o llegums estem matant animals o plantes (que també són éssers vius). Es podrà argumentar que no és el mateix matar animals que vegetals, ja que el sistema nerviós dels animals és semblant o idèntic al nostre i, per tant, el seu patiment és equiparable a l’humà. Però és indubtable que també matem les plantes vives per poder menjar-les i que a la seva manera el món vegetal té sensibilitat i també «pateix». Stefano Mancuso, en el seu llibre Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal, mostra que els vegetals tenen sentits i per tant sensibilitat, es comuniquen i intercanvien informació i prenen decisions, és a dir se’ls pot considerar éssers intel·ligents.

O som predadors d’animals o som predadors de vegetals, però és inevitable matar per poder viure. Després de morir tan els animals com les plantes es descomponen per la activitat dels microbis i al fer-ho generen nutrients que són aprofitats pel món vegetal per créixer i reproduir-se, per posteriorment ser «menjats» pels herbívors i omnívors (cas dels humans entra d’altres animals). És el cicle de la vida que es perpetua des de que va originar-se al planeta Terra fa uns 3.500 milions d’anys.

En el cas de la Covid19 i de totes les malalties infeccioses, per garantir la vida de les persones, animals o vegetals, cal destruir l’agent infecciós. Per descomptat que la mort de les persones garanteix la vida i disseminació del virus de la Covid19, com passa amb tots els agents infecciosos i els degradadors de matèria orgànica. No hi ha opció: o moren els humans o els agents infecciosos. Les vacunes són una manera encara molt imperfecta de destruir els virus de la Covid19 que ens infecta actualment. Òbviament, les vacunes que ens apliquen avui (jo estic vacunat de les tres dosis) tenen efectes secundaris (jo no n’he patit cap). Però el que cal dir és que sense les campanyes de vacunació tindríem milers, potser milions de morts a les nostres llars, hospitals i als crematoris i cementiris.

Ens agradi o no hem d’escollir: o morim de gana o mengem i matem (plantes o animals). O morim de la Covid19 o destruïm al virus. A data d’avui i a falta de medicaments que destrueixin al virus de la Covid19 (com els antibiòtics que maten als bacteris), un cop que ens ha infectat només tenim vacunes (encara avui imperfectes) que destrueixen el virus si ens infecta. És amb les mesures de desinfecció i de prevenció de la infecció, l’única eina disponible. Vosaltres mateixos.