Algú sap què defensa Junts? Per intentar esbrinar-ho vaig anar a la seva pàgina web i el primer que vaig trobar va ser un manifest en el que es diu que es presenta l’ideari de la formació. La veritat és que conté una sèrie de tòpics sense coherència en el que només queden clares tres coses: que Catalunya té dret a l’autodeterminació, que l’estat espanyol no és una democràcia i que allò de la tardor del 2017 va ser democràtic. Les tres coses són falses, Catalunya no té dret a l’autodeterminació segons els estàndards de les NU, Espanya és una democràcia amb estàndards de la UE i les resolucions del Parlament que volien donar suport legal al pseudo-referèndum del 1 d’Octubre van obtenir-se saltant-se les més elementals normes democràtiques. Però més enllà d’aquestes meta-afirmacions, quina és la Catalunya que defensen els de Junts? Tot el que diu el document no són més que vaguetats. Francesc Marc Àlvaro ho resumia perfectament en un article sobre el futur de Puigdemont; es posava en la hipòtesi de que Puigdemont deixés la Presidència de Junts i en plantejar-se qui el podria substituir es preguntava «què tenen en comú Laura Borràs, Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Jordi Puigneró, Albert Batet i dos independents destacats com Jaume Giró i Victòria Alsina?». I conclou «probablement només la lleialtat a Puigdemont».

Junts també parla en el seu manifest de Catalunya com part d’Europa, però quina Europa defensen? Un home gran, assenyat i culte sempre em recorda una gran veritat: Tot partit polític d’un país de la UE que no té referent europeu és avui dia un cos estrany, no té definit el seu espai, es troba en terra de ningú. Té Junts un referent europeu? Què defensa Junts al Parlament europeu? Els seus parlamentaris estan perduts en el grup de no inscrits perquè la seva indefinició i el seu historial polític no els ha permès entrar no ja en els grans grups del parlament europeu com són populars, Socialistes o Liberals, sinó ni tan sols en algun dels petits. Quan els seus diputats parlen al Parlament (un minut per intervenció) el parlament sol estar quasi buit. Puigdemont i els seus a l’Europa de veritat, no pinten res, cap grup els vol en el seu si i la retòrica a que ens tenen acostumats a Catalunya sobre tot a través de TV3 i els mitjans subvencionats, no té el més mínim ressò al parlament europeu. Algú sap què pensen sobre, per exemple, els fons Next Generation, sobre les lleis laborals que regulen el teletreball, els riders o el salari mínim europeu per posar alguns exemples? Han sentit alguna declaració sobre els objectius de la UE o la seva relació amb la Rússia de Putin ara que Europa té contenciosos importants amb Rússia? Què proposen per enfortir la democràcia a Europa? Són partidaris de les sancions a Polònia i Hongria? Són federalistes?

Podria continuar la llista perquè no tenen resposta a quasi cap de les qüestions importants a Europa. Viuen en una bombolla on sols parlen del tema català, un tema que no ha interessat mai al parlament europeu. Quan van entrar al parlament europeu en Puigdmont (acompanyat d’en Comín i la Ponsatí) els únics que els van rebre van ser els d’un partit nacionalista flamenc, un partit d’ultradreta que pertany al mateix grup que Marine Lepen. Fins on jo sé no han aconseguit que s’aprovés cap proposta de resolució sobre l’únic tema que diuen defensar, la independència de Catalunya i la repressió i falta de democràcia a Espanya. Segurament tenen clar que qualsevol proposta d’aquest estil tindria un suport tan petit que suposaria un ridícul i contradiria el que ens deien a la tardor del 2017 «el món ens mira» i «Europa ens rebrà amb els braços oberts» cosa que alguns encara defensen tot i que la realitat desmenteix sempre. També diuen que Espanya no és una democràcia i això és obvi que a Europa ningú s’ho creu.

Puigdemont i els seus plantegen com a victòries a la seva causa temes marginals com per exemple que algunes justícies de països europeus no els han extradit i ho presenten com que Espanya no és una democràcia però si un mira els programes dels grups parlamentaris europeus no troba ni una ratlla sobre Catalunya i menys sobre el projecte separatista català i cap grup o cap declaració del parlament europeu posa en dubte la democràcia espanyola. L’única cosa que han aconseguit és que la justícia d’alguns països europeus els hagi deixat circular per aquests països (sempre amb el risc de ser detinguts) però cap de les sentències ha defensat ni tan sols justificat els fets que van ocórrer al Parlament català la tardor del 2017, en cap d’elles es diu que considera que foren actes democràtics. Com deia Andreu Mas Collell els separatistes han de tenir clar que de suport europeu no en tindran i han de saber que el màxim que poden aconseguir de la justícia europea és que intentarà mitigar les conseqüències, que no es faci més llenya de la necessària.

El pujolisme intentava defensar un projecte. A Espanya volia fer com el PNB i a Europa tenia el seu paper consolidat. El seus fills de Junts no saben on estan i els seus nets, els de les CUP, ni tan sols es donen per al·ludits quan es parla d’Europa mentre ens diuen que, en el món globalitzat d’avui, es pot fer la revolució en un sol país. En Roca Junyent des la distància que s’imposa en els seus articles. reflexa clarament la seva decepció. Els que més representen l’herència de CDC potser serien els del PdeCat. Veurem que ens depara el futur de tot plegat.